Darrerament, aquests últims deu anys, en la literatura juvenil s'han abordat temes que anteriorment semblava impensable que poguessin formar part de les lectures per a joves. Els assassinats, els abusos de menors, l'anorèxia, el bullying, els suïcidis, etc., han sovintejat en més o menys mesura seguint les onades de la moda del moment. Però Anna Manso (Barcelona, 1969) ataca, de forma directa i eficaç, un tema que està en boca de tots i que no s'havia afrontat encara: la corrupció de polítics o gent destacada de la cultura o l'economia. Així, de bursada, ens poden venir a la ment noms com Millet, Pujol o casos com el Gürtel o els ERO d'Andalusia. I doncs, per què no posar-los a l'abast dels joves lectors? I això és el que Allò de l'avi ens presenta.

Tot comença quan en Salva, nét d'un dels mecenes de la cultura catalana de més renom –us recorda algú?–, amb qui manté una relació molt estreta, ens descriu la seva vida folgada, el que suposa portar per cognom Canoseda, el d'una de les famílies més influents al país, cosa que li permet fer sense tenir cura de res, perquè l'avi, el seu avi, el protegeix com si d'un àngel de la guarda es tractés. Però aquesta vida tan fàcil de sobte fa un gir de 180 graus i tot comença a tenir un caire diferent. Per què? Doncs perquè l'avi resulta que no és el que aparenta i el món d'en Salva s'enfonsa sota els seus peus.

A partir d'aquí la novel·la s'endinsa a plantejar la qüestió final, una pregunta que potser no tots estaríem preparats per respondre i davant la qual el protagonista pren una determinada decisió lluny de la que èticament potser pensaríem que caldria prendre.

Manso ha bastit una novel·la ben travada en la qual la primera mitja part, fins a la pàgina 79, ens prepara el terreny; transcorre amb certa desídia, però a poc a poc va prenent velocitat fins a acompanyar el lector cap a unes pàgines finals de pur frenesí. Però què faríeu vosaltres en el seu cas? La solució la trobareu en la lectura d'Allò de l'avi.

Joan Portell - AMIC