Divendres, 10/11/2017
127 lectures

Una passejada per Sant Pere de l'Arç

Sant Pere de l'Arç o Sant Pesselaç com s’anomena popularment (i antigament Sant Pezelars) és una entitat de població del municipi de Calonge de Segarra, a la comarca de l’Alta Anoia, prop del límit municipal de la Molsosa i Solsonès. S’hi arriba des de Calaf per la carretera B-300 per Aleny en direcció a Pinós.

Se segueix el Camí Ral passant pel Tros del Rector. Després d’un tram de carretera, enfilem camí fins a la casa-torre del Cargoler o Carcoler (en els mapes ho hem vist escrit de les dues maneres), emplaçada a l’obaga de la Serra de Sant Miquel on els dits de la carena boscosa arriben fins l’habitatge de vàries edificacions adossades i deshabitades. En la principal destaquen unes galeries amb arcs de pedra, però l’estat de conservació del conjunt és molt dolent i sobre tot el teulat s’està enfonsant.

Seguim per terreny pla en un entorn de camps de cereals i bosc baix fins al nucli de Torrecassana, un conjunt format per tretze edificacions. A la porta d’entrada principal hi figura la data de 1799.

El retorn es fa per la Plana del Castell enfilant amb lleugera rampa la Serra de Sant Miquel, que té una elevació màxima de 675 m, un ample camí pel mig d’espès bosc amb una catifa de pinassa que en l’àmbit paisatgístic és el millor tram del recorregut.

Quan el dia ja s’ha esbargit arribem novament a Sant Pere de l’Arç, al mig d'una plana fèrtil on hi ha el petit nucli format per l'església i un parell de carrers. Algunes de les cases han estat restaurades no fa gaires anys, i en destaca especialment cal Fusté, del segle XVI-XVII, que conserva el portal adovellat de punt rodó i alguna finestra espitllerada. Cal destacar-ne principalment l’església romànica de Sant Pere integrada dins de l’actual cementiri urbà. Aquesta església, documentada des del 1038 i consagrada el 1147, segons els experts és una obra romànica molt simple però una de les millors del rodal. Està formada per una sola nau i absis semicircular a llevant i campanar d'espadanya amb doble obertura modificat. Ha sofert diverses remodelacions durant els segles XVIII i XIX, moment en què possiblement es va construir el campanar amb la seva forma actual. El seu interior és un petit museu amb peces de diferents segles, magnífics retaules plenament barrocs: el retaule major dedicat a Sant Pere (1649), el de Sant Sebastià i el del Sant Crist (1793) i el del Roser que és el més antic de tots (1530-1560). Les imatges deslligades dels retaules desgraciadament no es conserven i les actuals són totes modernes. 

 

Distància recorreguda: 9 km.

Desnivell acumulat: 250 m.

Temps net de camí: 2 hores i 30 minuts. 

 
 
 
 
Veterans del Club Excursionista UECANOIA
 

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.