Divendres, 7/4/2017
378 lectures

Els cingles de Queralt

No descobrim cap secret. És un recorregut força trepitjat i no massa llarg, una bona forma de conèixer els Cingles de Queralt tot fent una volta circular assumible en un matí però que se’ns feu curt per manca de més disponibilitat de temps. Hi teníem una forta pujada i després una bona baixada, que comportà un bon desnivell amb sortida i arribada des de l’aparcament del Santuari de Queralt (1135 m).

Se segueix inicialment el GR-107 on comença –o acaba— el “Camí dels Bons Homes” direcció al vessant nord dels cingles, per l’àrea de pícnic de la Font del Bou i per l’anomenada Baga de Queralt sota l’ombra de frondós bosc i d’alts faigs. Sender estret molt humit i glaçat propens a la relliscada, amb pujada constant, des d’on podem contemplar bones vistes cap a Corbera, Espinalbet, el serrat de la Figuerassa i sobre el Cim d'Estela i el Roc d'Uró. Deixem a la dreta el GR i se supera la carena en arribar al Coll del Serrat de la Mel (1363 m) per on es tomba al vessant sud, que ja no es deixarà en la resta de recorregut. Al contrari de la pujada, aquesta és una ruta ben adient per fer-la a l’hivern perquè transcorre sempre per la cara solei, per sota dels cingles just al peu de les parets més verticals del Cap de la Tartanera, però a força alçada. És un corriol molt pedregós marcat com a sender PR C-73, molt bonic i distret, un dels millors trams del circuit, per on podem trobar diversos punts en què es poden contemplar àmplies perspectives sobre el Baix Berguedà i la Catalunya interior i avui despuntant per sobre un gran mar de blanques boires baixes les crestes de Montserrat i el Montseny a l'horitzó.

Ja davant nostre la retallada figura de la muntanya de Queralt i el campanar del santuari fins arribar a la petita capella de Sant Joan i poc després al Mirador de Garreta, amb una vista excel·lent dels cingles per on hem vingut. Des d'aquí es pot entendre ben justificat el nom de quer alt (roca alta). I després la Cova de la Troballa on segons la llegenda fou trobada la imatge de la Mare de Déu que junt amb el Santuari es troba al capdamunt de la Serra de Queralt a 1200 m i que per la seva peculiar ubicació se l'ha anomenat el “balcó de Catalunya”. Alguns defensen que justament és aquest 'balcó de Catalunya' on conflueixen els límits Jussà i Sobirà de la comarca. L'amplitud del seu paisatge i les sensacions que provoca justifiquen pujar a Queralt. El conjunt l'integren el Santuari i un notable edifici annex que acollí al seu moment l’hostatgeria on avui hi ha el restaurant i l'estació del funicular. L'actual església és un edifici construït al segle XVIIIè i originàriament hi hagué un monumental retaule barroc destruït el 1936. El projecte de l'actual es deu a l'arquitecte Ramon Masferrer (1958), mentre que l'altar actual fou pensat per Mossèn Josep M. Ballarín (1965) quan fou capellà custodi del Santuari.

Caminada senzilla però exigent, amb un encant especial per als amants de les grans panoràmiques, que és una delícia de principi a fi. Els singles de Queralt són un bon espai per al senderisme i ofereixen, en un dia serè, vistes imponents i avui molt fotogèniques.

 

Distància recorreguda: 7 km

Desnivell acumulat 380 m.

Temps net de camí: 3 h 

 

Text: Joan Mollà
Veterans del Club Excursionista UECANOIA
 

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.