Divendres, 20/4/2018
1014 lectures

Circuit a Vallferosa

Us proposem un circuit molt bonic i interessant amb inici i final al km 6 de la carretera LV-3005 de Torà a Solsona, trencall de Cal Cristòfol “La Collita”.

D’inici es passa pel Cementiri dels nens xics, un total de 16 tombes medievals excavades a la roca, cistes o enterrament típic del Solsonès i rodalies durant els segles IX, X i XI. N’hi ha de totes mides i abans de ser profanades estaven cobertes amb lloses. El nom li ve de haver-n’hi de xiques a mida d’infant.

Anem per una esplendorosa zona verda amb espessos boscos de pinassa, fins a Santa Maria de Sasserra, església parroquial amb porxo d’entrada i campanar d’espadanya amb un arc de mig punt. Passem a prop de Mas Clavells, gran masia situada sobre l'antic nucli de Vallferosa. L'edifici principal té planta en forma d'ela, amb alguns edificis annexos d'ús agrícola, que conformen un barri tancat amb un portal adovellat de punt rodó. Les restes de l’antic poble de Vallferosa que lentament s’esmicolen al peu de la torre, avui està enrunat i erm, però amb sorpreses amagades pel visitant curiós. Fins l'any 1968 Vallferosa formava part del municipi de Llanera, dins la comarca del Solsonès. Aquell any, contra tota lògica, va ser fusionat amb el municipi de Torà, al qual encara pertany. Això va accelerar la regressió i el despoblament, que ja s'havia iniciat als anys quaranta. Estava format per 3 cases, entre les quals hi havia la rectoria i una casa que feia de fonda. Va estar habitat fins al voltant de l’any 1939, moment en què el front de la Guerra Civil Espanyola va passar per aquest indret i l’última família que hi residia va abandonar el poble. Actualment, el poble el conformen masies esparses. Té l'església de Sant Pere de Vallferosa, del segle XVII, situada al costat mateix de la torre medieval que va substituir una primitiva capella que no ha deixat cap resta, però hi ha documentació des de l'any 1068. L'església actual va ser fundada l'any 1698 pels jesuïtes de Betlem de Barcelona. És un temple de dimensions notables, d'una sola nau, amb capelles laterals i cripta. Té la teulada completament enrunada.

No hi ha paraules per descriure la sensació al veure la Torree de Vallferosa. El primer que sorprèn és la seva ubicació. No està situada en un lloc elevat, com la majoria de torres castelleres, sinó en un terreny pla, tot i que està protegida en un costat per un barranc. És una construcció amb una funció clarament defensiva documentada des del 1052. És un element de guaita o control i d’un habitatge senyorial que alhora servia per controlar els camins i cobrar impostos, peatges, etc Tipològicament es tracta d'una torre de planta circular, folrada, perquè en planta està construïda per una doble anella de murs: l'interior i l'exterior. Té una alçada de 33 metres i és de les poques de Catalunya que es conserva gairebé íntegra i amb l'acabat exterior intacte. Consta de quatre plantes i terrat, amb merlets, i és més estreta de dalt que de baix. La porta està ubicada a uns 10 m de terra i les espitlleres, situades al capdamunt, tenen una forma inèdita al país. Són de grans dimensions i estaven protegides per unes parets de fusta en angle, que permetien disparar pel forat de la base. Fou restaurada durant els anys 2006 a 2009.

Baixem pel Barranc dels Quadros i la formosa vall de Vallferosa, on es troba la Font de l’Auró, dita així per un arbre que hi feia ombra i que necessita un arranjament. S’arriba en pujada a Cal Cristòfol, avui La Collita, casa dedicada al turisme rural, Passem per Fustegueres, l’única masia habitada permanentment, amb premsa de vi de pedra, encuny per fer oli de ginebre, cup de vi medieval i un forn per coure obra (ceràmica).

 

 

Distància recorreguda: 11,3 km.

Altura mínima: 479 m

Altura màxima: 673 m. 

Desnivell acumulat: 402 m.

Temps de camí: 3 h.

 

Veterans del Club Excursionista UECANOIA
 

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.