Divendres, 2/2/2018
1185 lectures

Cova de l'Arcada (Montserrat)

El recorregut comença des del Bruc del Mig, un cop superades les masies de Can Rial i Can Rovira, a la zona de la Plana Llarga. Deixem els cotxes en el punt on arranca el camí de la Cova de l'Arcada que és on farem cap en el primer tram de l'excursió. El dia es presenta esplèndid.

Comentarem que encara que la muntanya té una aparença més aviat erma i rocallosa, quan ens endinsem pels seus camins descobrim fins a quin punt la vegetació és ufanosa. Predominen els densos alzinars on també  proliferen arbustos i lianes (aladern, aritjol, marfull, boix, heura, arboç...). Quan l'itinerari va prenent alçada, el terreny s'aclareix i permet observar frontalment la sinuosa i bonica silueta de la serralada montserratina del sector occidental. Pel Serrat de les Ames, el Collet del Xincarró i la font d'en Xebret arribem a la grandiosa cova de l'Arcada, situada a la cota 800 per sobre el torrent de les Grutes i arran de les parets verticals del serrat del Cabrit. La cova és un pont natural adossat a la paret del cingle, d'uns 5 metres de fons, per 20 d'alt i 40 d'amplada. Mirada de lluny sembla un impressionant escenari natural. Fins aquí una primera però lleugera dificultat, sobretot a partir dels incendis de 1986, i és que el camí tot i ser força freqüentat s'omple de malesa que el poden fer poc transitable, però l'hem trobat força desbrossat.

Recuperem forces i encarem l'etapa següent que ens porta a travessar el torrent de les Grutes per enfilar un tram del torrent del Lloro, per sota la Miranda del Príncep. És una canal amb molt espessa vegetació, que fa seguides marrades per guanyar alçada, no molt llarga però de molt fort desnivell, que posa a prova la capacitat deis nostres veterans cors i pulmons. Camí poc marcat i perdedor. Finalment s'arriba al camí que va del refugi a coll de Port, més ample i ben marcat, cap a garbí pel Pas del Príncep (cota 965). En el primer clap de vegetació aclarida busquem el sol i fem aturada per esmorzar.



Ens acostem al refugi Vicenç Barbé (cota 888) per recorregut ja més conegut, saturat de profundes, espessa i ombrívola vegetació i amb l'esplèndida visió de la regió d'Agulles i Frares Encantats, que és, sens dubte, on es poden admirar les formes més capricioses de la muntanya, com la Nina, el Bisbe, el Lloro, la Monja...

Des del refugi descendim per les Boïgues i el torrent dels Cirerers cap a l'Era dels Pallers, i ja en la segona part de l'itinerari més còmode i planer, pel camí dels Pallers i part del de les Batalles, fins als boscos de Can Rovira i el lloc on tenim els cotxes.

Distància recorreguda: 8'5 km, curta

Desnivell acumulat: 340 m.

Temps net de camí, descomptades totes les aturades: 2 h. i 50 minuts.

Veterans del Club Excursionista UECANOIA
 

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.