Divendres, 16/6/2017
1442 lectures

Passejada per Sentfores i La Fou de Tous

 

Proposem una passejada pel terme de Tous. Passat el Saió, a l’era de cal Milà, deixem els cotxes, i emprenem la pista que puja al coll de Vic que separa els termes de Tous i Montbui on el camí era una antiga carrerada seguida de manera exclusiva pel bestiar transhumant en els seus desplaçaments periòdics per tal d’aprofitar les pastures naturals. Les carrerades avui són  producte d’un sistema ramader arcaic. Passem per davant de Cal Peretó i ens acostem al santuari de la Mare de Déu de Sentfores, enlairat en un turó de 492 m.a. que domina la població de Tous i el seu terme. L’edifici datat el 1656 sobre una capella anterior del 1329 amb planta de creu llatina, ha sofert moltes modificacions, darrerament fou renovat el 1954 i ben restaurat el 1993 amb pintures murals a l’interior. En Jaume Aribau que viu al costat en la casa dels ermitans ens facilita l’entrada a l‘església, on l’altar es troba sota d’una curiosa cúpula i el cambril amb la Mare de Déu reproducció del 1954 d’una del segle XII desapareguda. Després aprofitem la àmplia esplanada i les taules i bancs per esmorzar.

Baixem per davant de cal Papallanes i enfilem el camí de can Vidal per arribar-nos a la font de la Fou. El seu broc, que no raja, és una figura de cap de cérvola (algú hi veu semblança al morro que sembla una mica de porc). El corriol ascendeix i esdevé més estret per terreny cada vegada més frondós fins la cova del Diable on ens internem a l’engorjat i el saltant de la Fou (que vol dir barranc o pas estret), per on raja només en períodes plujosos l’aigua de la riera de la Roqueta. Lloc emblemàtic de Tous, representa un ambient humit dins d’un paisatge predominantment de secà. Al voltant d’aquest bonic racó corren un seguit de llegendes, fonamentades sobretot per la gran quantitat de coves que l’aigua ha anat formant en les roques, una d’elles explica com un bandoler (el Pagna) usava la Fou com a amagatall i com a escapada.

Ja de tornada pel bosc de Gramenet i ja a prop de cal Peretó baixem a la font de la Foueta arranjada acuradament pel seu propietari de ca la Rosons de Tous. Ah, i rajava!. A la paret, sota una petita imatge de la verge de Sentfores, hi ha un marbre amb aquesta inscripció: “Discreta a la paret la Foueta a donat aigua per omplir el cantiret i també per fer la bugada. Pel seu gust especial la salamandra i fa estada. Raconet de dolça pau per aquell que vol trobar-la”.

Distància recorreguda: 8’5 km.

Temps net de camí: 2 hores i 20 minuts.

Text: Joan Mollà
Veterans del Club Excursionista UECANOIA
 

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.