Divendres, 9/11/2018
170 lectures

Pira i el riu Anguera

Ruta circular sortint de Pira (Conca de Barberà) amb un recorregut en el que, a més a més de poder descobrir diferents elements històric-artístics del poble, es pot seguir el Camí dels Espadats del Riu Anguera,  passar pel poble d’Ollers i, finalment tornar a Pira seguint l'anomenat “Camí de la Senyera” que permet assolir un dels cims més emblemàtics del municipi. Aparquem al costat del Celler Domenys.

Al llarg del itinerari es pot trobar: El poble de Pira (385 m.a.) amb un nucli antic format per carrers estrets i cases baixes, amb edificis senyorials com Cal Carlà (Can Poblet) i Cal Celdoni. Destaca el Celler modernista del Sindicat Agrícola (any 1919) bell exemple d’arquitectura agrària modernista, considerat una de les ‘catedrals del vi’.

 

Només per a veure com baixa de cabdal el riu Anguera, baixem pel carrer Jaime I, davant de la façana de l’església de Sant Salvador, per acostar-nos a l'àrea de lleure situada sota la gorja encaixonada del riu i val la pena donar-hi un cop d'ull. Compta amb serveis d'aigua potable, barbacoes, bancs i tres taules de pedra, una d’elles molt gran. Camí enllà, sorpresa assegurada, el riu baixa amb molt cabdal, tindrem problemes! És un camí per sota els imponents espadats del riu Anguera, que s’endinsa per una variada vegetació de ribera. Ep! No parlem del «Gran Canyó del Colorado», però sí que al menys son vermelles les parets argiloses de més d'una desena de metres que envolten el curs del riu, un indret que fa de molt bon visitar en temps de sequedat. El riu, que neix prop de Sarral, és de cabal irregular, però biològicament ben conservat i equilibrat, és un passeig molt agradable i molt diferent, enfonsats i encaixonats entre els espadats i entre la vegetació. Cal dir que s'ha de creuar el riu a gual 5-6 cops ... i com que no hi ha res preparat per a fer-ho es pot acabar xop de cames i peus. Creiem que no seria de més que s’arrangés una mica si de debò es vol que aquest senderó tan singular i bonic sigui un atractiu turístic. Incloent-hi de pas algú indicador al llarg del camí.... Hagués estat més atractiu i entretingut, però impossible de passar. Hi haurem de tornar un altre dia. Anem enrere per seguir pel camí que passa per sobre els espadats fins a la Font d’Ollers i el petit nucli d’Ollers (municipi de Barberà de la Conca) amb cases pairals als carrers de la Pau i de la Costera, l’església nova de Santa Maria de línies humils i senzilles i les runes de l’antiga església d’Ollers. Esmorzem a la plaça que fa de mirador.

  

Per la zona coneguda com la Comantoixa pugem a la muntanya dels Ullastres, també dita  Roques Blanques pel roquissar que hi ha al cim, o senzillament per la gent del país muntanya de la Senyera, de 515 m, amb el mástil i la senyera que es renova cada 11 de setembre, diversos pessebres i una bona panoràmica de la Conca de Barberà. Abreviem la contemplació perquè comença a caure un petit remull, fem la foto de família i descendim ràpidament fins a Pira on arribem quan ens acompanyen les primeres gotes.

 

Distància recorreguda: 9 km.

Temps net esmerçat aproximadament: 2 h 35'

Desnivell acumulat: 240 m 

 

Veterans del Club Excursionista UECANOIA
 

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.