Divendres, 23/11/2018
289 lectures

Rubinat i les seves aigües purgants

Us proposem una caminada per la Segarra sortint del poble de Rubinat (antigament Rabinat) municipi de Ribera d’Ondara. Està situat a la costa d’un turó, a 671 m d’altitud, compta amb una trentena d’habitants i està format per dos carrers més o menys paral·lels, que tenen enmig seu l’església de Santa Maria, notable edifici romànic del segle XI que antigament tenia tres absis, però avui dia només se’n conserva un. Té al costat un esvelt campanar dels segles XVII o XVIII.

Comencem la caminada seguint el camí del cementiri i poc després el personal ja es distreu collint fredolics frec a frec del camí. Travessem el Torrent Salat i arribem a la Font Voltada que no raja i està mig perduda i amagada entre malesa. Seguim per la Rasa de Comagrassa i per les antigues instal·lacions d’explotació de les que foren famoses aigües de Rubinat.

  

Per tots és conegut, que moltes vegades es fa referencia a "remeis casolans", "remeis de la iaia", "medicina popular", etc. A finals del segle XIX, Rubinat va ser protagonista d’una història avui gairebé oblidada. El seu nom es faria famós arreu del món, gràcies a l’aigua guaridora i purgant de les seves fonts. Tot va començar l’any 1876, quan el doctor Pau LLorach, va fer analitzar l’aigua i es comprovà que tenia una composició òptima pel tractament de malalties de l’aparell digestiu, restrenyiment i diverses dermatosis: sulfat de sosa, de potassa, de magnèsia, de calci, clorur de sodi, alúmina i òxid de ferro. Pau LLorach va fer construir una planta embotelladora i va crear la infraestructura per controlar i distribuir l’aigua. A l’any 1878, l’aigua es captava directament de l’interior de la font subterrània, s’omplien les garrafes i s’emplenaven les ampolles. La mercaderia arribava a Cervera i, d’allí, a Barcelona, des d’on es distribuïa arreu del món a través de les oficines internacionals de París. Els seus reconeixements eren constants, tant en les exposicions de l’època com en les valoracions fetes per part de la classe mèdica. La mort del Dr. Llorach, la guerra civil i la competència d’altres marques d’aigua van fer que, a finals dels anys 40, la companyia es dissolgués. Avui, de tot plegat només queden instal·lacions en ruïnes.

De les aigües purgants els més vells recordareu també la famosa aigua de ‘Carabaña’ de característiques molt semblants a l’aigua de Rubinat.  A la meva època d’infant quan ens empatxàvem per excés de menjar o teníem males digestions érem sotmesos a la tortura del purgant que es resolia amb dos productes repugnants en extrem: l’oli de ricí i les aigües de Rubinat o de Carabaña. D’elles en digueren que "purgó a media España en la posguerra y ya había purgado a la otra media antes de la guerra civil".

Cuitem camí vorejant el curs pluvial del fondal del Barranc de Rubinat i anem a espetegar al naixement del Torrent Salat on hi ha la capella de Sant Romà, documentada des del segle XIII però refeta més tard. És una capella rural senzilla, feta amb pedra del país, que es conserva en molt mal estat, amb la volta esfondrada i l'interior ple de runes. Al seu costat hi ha restes d'un altre edifici que deuria ser la casa de l'ermità o una petita masia. Just acabar d’esmorzar i a sant Romà la pluja ens bé a fastiguejar i ja no ens deixarà en tot el tram de camí de Talavera per on retornem a Rubinat.

 

Distància recorreguda: 9,5 km.

Temps net esmerçat aproximadament: 2 h 45'

Desnivell acumulat: 300 m 

 

Veterans del Club Excursionista UECANOIA
 

 

1 Comentaris

R

RO

23 de novembre 2018.12:44h

Respondre

Molt interessant i a considerar fins i els per als qui no som caminadors. Gracies

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.