Divendres, 9/3/2018
732 lectures

Sarral, ruta d'Anguera

En aquesta ocasió us proposem un tomb que ens permetrà visitar alguns indrets sorprenents del municipi de Sarral. De manera resumida, podem dir que seguim gran part de la ruta recentment senyalitzada com a Itinerari Blau, Ruta 3 de Sarral o Ruta de l'Anguera. Amb una longitud d’uns 17 km el riu d’Anguera és el principal afluent del Francolí. Per bé que és d’escàs cabal i que corre força encaixonat, podem resseguir-lo pels boscos i matollars de la seva vora  i certs trams de vegetació ufanosa com les alberedes. Ofereix lloc d’interès  natural com salts, fonts i degotalls, espadats, gorges i coves. Resseguint la seva riba trobem les restes de llogarret d’Anguera (segle XII) els vestigis més antics de l’art romànic de Sarral. I què dir dels espadats del riu Anguera, alts, vermellosos, que amaguen racons que fan pensar en un espai ple d'històries... Fent aquesta ruta ja s'entén el perquè de la ubicació de l'església romànica de Sant Pere d'Anguera, i que el turó fos habitat en època ibera, i potser abans ... En fi, una ruta molt variada i entretinguda. 

El principi i fi de l'itinerari el tenim al davant del camp de futbol que es troba al costat del riu Vallved. Però comencem amb una petita variant, anant fins a l'ermita dels Sants Metges, resseguint el inici del camí del riu Anguera per deixar-lo i retrobar-lo desprès. Ens agrada aquesta ermita, al peu del Tossal d'en Fessit, i el camí amb les 14 estacions del calvari que hi porta!  L’inici de la devoció sarralenca als Sants Metges cal situar-lo en el context de les pestes que assolaren Europa als segles 14 i 15 amb posteriors arranjaments (1854) amb motiu del còlera. La guerra civil acabà amb la destrucció dels altars, retaule i imatges i fins al 1966 no es va construir  un  nou temple amb les formes corbes actuals i l’original reixa vidrada, un collage a partir de la soldadura d’eines del camp i professions liberals.

 

No podem deixar de dir que aquest ha estat el primer cop que hem visitat el Salt d'aigua del riu Anguera i que val la pena!. Llàstima que avui l’Ànguera portés molt poca aigua. És un dels indrets amb més tradició  excursionista de Sarral. Un poeta local va plasmar la bellesa d’aquest paratge natural amb una poesia de la qual transcrivim un fragment: “Sota el rierol, que baixa de la virginal boscúria, plàcidament, sense fúria, l’aigua se n’amaga i raja transparent i cristal·lina a través la pedra tosca, gotejant sobre la molsa  i el fullam de la falzilla....”

I arribem al llogarret d’Anguera, que domina la fondalada del riu, amb les restes de l’església romànica de Sant Pere que conforma un dels indrets més interessants del terme, habitat ja en època ibèrica. D’aquest antic temple, bastit entre els anys 1154 i 1172, només queda dempeus part del mur nord i el tambor de l’absis semicircular, amb tres finestres, una amb petits elements decoratius dins d’un bordó trenat i una altra és adovellada. Accedint a l’esglesiola es creua un petit pont, de factura també romànica, que, tot i el pas del temps, encara suporta el pas de vehicles.

Un corriol ens baixa altre cop a la barrancada, un espai d’engorjats on es fan sentir els salts, els Degotalls del Pallarès, les fonts... i que ens recorda la importància d’aquest riu per a l’abastiment d’aigua potable per a Sarral.

Distància recorreguda: 8’2 km.

Desnivell acumulat: 220 m.

Temps de camí: 3 h.

 

Veterans del Club Excursionista UECANOIA
 

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.