Divendres, 21/4/2017
562 lectures

La Segarra: Castells, viles closes i esglésies

La comarca de la Segarra concentra una notable quantitat de castells, cases fortes i viles closes, els quals van tenir històricament una vida activa més llarga que les fortificacions d’altres indrets. Fins i tot en alguns casos els castells havien estat abans fortificacions islàmiques.

Comencem des de Tarroja de Segarra, en la Ribera de Sió. Paisatge típicament segarrenc, la major part de les terres del terme es destinen a conreu: la de regadiu destinada a horta i la de secà a terra campa ara d’una verdor molt intensa, amb molt poca vinya i algunes oliveres i ametllers ja ben florits. També s’hi veu alguna petita parcel·la de roures i alzines. A la vila, a la que hi hem un tomb, per damunt de les antigues muralles, el carrer de l’Arrabal voreja el camí de Sedó, mentre que per la muralla interior s’estén el carrer del Gual. En la darrera línia de les cases es veu un tros de muralla que devia formar part del castell dels Comtes de Cardona. De Tarroja es parla d’una de les teories més plausibles i defensades per diversos historiadors sobre la catalanitat i els orígens de Cristòfor Colom, amb tradició oral que diu que era de Tarroja de Segarra. És ben cert que fins al 1465 visqué a Tarroja la família Colom i se’ns mostren dues grans cases pairals amb la possibilitat de què hi visqués Colom, principalment en una d’elles: la Casa Sileta.

Tot caminant, a la carretera de Tarroja a Sant Ramon de Portell, a 525 m.a. hi ha el llogarret de Castellmeià  (dit antigament Meià), de l’antic terme de Torrefeta, presidit pel castell de Meià, d’una gran robustesa i majestuosa estampa, amb dues torres circulars a la façana de ponent i l’entrada pel costat nord, amb un gran portal de dovelles coronat per l’escut dels Vergós. Es troben referències al castell que ja existia l’any 1044, però té finestres plateresques i altres elements renaixentistes que són del segle 18 i possiblement foren els Vergós els que van ordenar reformar-lo i bastir-lo com castell-palau gòtic i renaixentista un cop superada la funció inicial defensiva. 

Aproximadament a uns 60 m a llevant, es troba l’església romànica de Santa Maria (advocació molt comuna en els castells recuperats als sarraïns), més coneguda ara com de la Mare de Déu de la Llet, amb un petit campanar d’espadanya d’un sol ull, formant part de les construccions disperses que antigament conformaven el nucli de Castellmeià.

A poca distància. 552 m.a., també del municipi de Torrefeta i Florejacs, trobem el poble de El Llor (llorer), del que ja es troben referències l’any 1024, encastellat com la majoria dels pobles de la zona. Es construí a redós de l’antic castell (ara desaparegut, sols en resten algunes parets) i en ressalta l’arc d’entrada al poble i alguns carrerons que baixen del castell i altres que fan la volta a la vila closa.Visitem l’església de Sant Julià, romànica, però molt reformada al segle 18 i ampliada al segle 19, amb un campanar que en desvirtua l’estructura. En visitem el seu interior.

Retornem a Tarroja per altres camins. És interessant acabar l'excursió amb una visita al molí fariner i al forn de La Gabiana, on en David i en Jordi expliquen les excel·lències de la seves elaboracions amb cereals ecològics a partir de llavors de varietats antigues. 

 

Distància recorreguda 11 km.

Desnivell acumulat 100 m.

Temps net de camí, descomptades aturades, 2 hores i quaranta minuts. 

 

Text: Joan Mollà
Veterans del Club Excursionista UECANOIA
 

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.