Divendres, 28/6/2019
1109 lectures

Volta per Rubió, per cims i fondalades

Fem una bona volta per Rubió, un municipi netament rural, un poble sense un nucli antic diferenciat, un poble sense antics  carrers empedrats amb llindes de cases blasonades, però si que trobarem un municipi amb personalitat i amb molt terreny per caminar i descobrir.  Hi destaca sempre el gran parc eòlic que s’inicià el 2004 i que avui compta amb un total de 50 aerogeneradors de 80 m d’alçada i pales de 37 m.

Sortim de la zona urbanitzada –el castell destruït a dalt d’un pujalt, l’excepcional església gòtica fortificada de Santa Maria, el cementiri i el restaurant- i pugem a la Casa Berenguer, casa d’estiueig del 1908 amb elements modernistes prenent com a model la masia catalana, a la qual s’hi afegeixen elements formals com els arcs parabòlics del petit porxo de l’entrada. És obra de Francesc Berenguer, un deixeble i col·laborador directe de Gaudí, denominada popularment “La Torre”, molt probablement per substituir una antiga torre medieval de vigilància. Seguim un tram del GR-7 per les Planes del Puig tot travessant camps de farratge  fins a deixar enrere la subestació transformadora del parc eòlic, on ens deixem guiar per la pista que condueix per sota els molins aerogeneradors fins l’indicat com l’A.1.8, per agafar el corriol que passa al costat mateix d’una antiga tanca i filat pels animals. Estem a la carena del Morrocurt (750 m), que és un ample mirador de la Conca d’Òdena per un costat i de la Serra de Rubió per l’altre. Descendim sempre per carrerany i tenint davant nostre el Puig de Sant Miquel (734 m) on opcionalment es pot pujar i on es troba la pilona d’un punt geodèsic, una bandera i un pessebre. Mes enllà, a l’altre costat, l’església de Sant Pere d’Ardesa, magnífic exemplar romànic dels segles XI-XII d’estil llombard, respectuosament ben restaurada i amb un entorn ben agradable per esmorzar-hi.

Estava previst que per sota del Puig de Sant Miquel, deixaríem un carrerany descendent per agafar una pista principal molt costa avall que ens baixaria fins a la Rasa Fonda o Torrent de les Merrinxes, on a mitja alçada de la paret l hi ha un parell de forats, petites coves, que la gent anomena Coves de les Bruixes. Torrent amunt, seguint pel mig de la rasa fonda i encaixonada per camí dins el llit del torrent, una mica complicat sobre tot en època de pluges, ens duria al Pla de Les Bruixes, una aïllada explanada rocosa de pedra inclinada, lloc secret de trobada dels famosos bandolers Marimón i Casulleres, antics cabdills carlistes i fills d’importants nissagues de Rubió, on van ser aniquilats per les Esquadres Catalanes (precedents dels actuals Mossos d’Esquadra) el 1841. D’aquest fondal se’n surt reculant per un camí mig perdut, ple de matolls, a 30 m per sobre de la rasa i després per una antiga pista que planeja a mitja costa fins que apareix al davant molt per sobre nostre l’església de Rubió, on s’hi arriba molt costa amunt tot passant per Ca l’Alzina i seguint fins el cementiri. Prescindim d’aquesta part per la forta calor i per la que faria dins d’aquest fondal i retornem des d’Ardesa pel camí de l’anada.

   

Distància recorreguda: 9’4 km.

Temps net de camí: 2’40 h.

Altitud mín/màx.: 522/746 m. 

 

Veterans del Club Excursionista UECANOIA
 

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.