Dilluns, 18/6/2018
760 lectures

El vestit de núvia de l’Anna

Aviat serà primavera i el vestit de núvia de l’Anna lluirà a la botiga «De mà en mà», que Càritas té al carrer de Sor Rita Mercader d’Igualada. A veure si algú se n’enamora! És un vestit de seda de màniga curta i llarg fins als peus amb què una il·lusionada núvia (diguem-li Anna) es va casar fa uns quants anys. Les responsables de Càritas se’l van trobar dins una gran bossa de roba que algú havia deixat a la bústia de recollida de roba usada. Estava impecable. Qui s’endugui aquest vestit per uns pocs euros potser se’n podrà fer una faldilla ben elegant; o transformar-lo en un vestit curt sense mànigues...

Com aquest vestit de núvia, totes les peces de roba que es poden comprar a la botiga tenen mil i una històries darrere. Històries que parlen de moments compartits, de festes, jocs, de llargues jornades a l’escola, dels partits de futbol del cap de setmana, de les fredes nits d’hivern... Veus un vestit de floretes i penses, quina nena se’l deu haver posat? Quantes rialles i plors hauran compartit vestit i menuda? Qui haurà lluït aquell vestit negre de lluentons? I de qui deuria ser, aquell abric de senyor blau marí tan elegant? I aquelles sabates del 27 completament noves? Cada peça de roba, una història. Mil peces, mil històries. De qui l’ha portat, de qui n’ha fet la tria al taller de Càritas i de qui l’ha polit per posar-la a la venda. Històries que en certa manera també passen de mà en mà.

Il·lustració d'Alexis Llaràs

Aquests dies de gener, en què tot es ven a un euro, aquest establiment és un no parar. La xerrameca i rialles de la clientela es barregen amb les dels voluntaris i personal de Càritas que atenen curosament la botiga: «I quin fred que fa avui, oi?», «Mira quina jaqueta tan xula que ens ha arribat!», «Quan et té el nen, ja?». La música alegre de fons anima les compres. Mares que remenen entre les piles, àvies que s’enduen cofoies aquella camisa per al marit, joves que troben samarretes cridaneres de marques de moda... És un gust remenar i triar, perquè la roba està tota ben ordenada i organitzada, per tipus de peça, per colors. I aquests dies la gent aprofita les rebaixes de tot a un euro per trobar jerseis, abrics i sabates i vestir tota la família. I, quan no són rebaixes, per un parell d’euros més també s’omple l’armari.

A la botiga «De mà en mà» cada dia es venen un centenar de peces i se’n treuen de noves del magatzem. I a cada canvi de temporada es renova la roba i es mostren tant les peces que encara no han trobat comprador com les que acaben d’arribar. Això serà a la primavera i aleshores... qui ho sap? Potser el vestit de l’Anna trobarà compradora. Potser tornarà a embolcallar cintura i cames d’una altra núvia somrient...

De la botiga «De mà en mà» tothom en surt content. Jo també! M’he firat un vestit i una samarreta per al meu fill per només dos euros! Quan vaig caminant pel carrer admirant la bellesa de l’Asil del Sant Crist, que hi ha al davant, ja m’estic preguntant: de quina noia deuria ser aquest vestit? I aquesta samarreta?

 

MAGDA BARTROLÍ

Bibliotecària

 

Relat de ficció inspirat en el dia a dia de Càritas

Altres articles de Caritas

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.