Dijous, 30/6/2016
578 lectures

Immersos en la sega

Durant l’any en el camp es van succeint les feines, diferents segons els conreus, però amb un objectiu comú. Ara trobem vinya, olivera i ametlles fent vegetació i engreixant els fruits que collirem més endavant.

Però aquesta època de l’any és segurament la més estressant per a la pagesia cerealista. Ja hi ha altres moments punta, com la sembra, però recollir els fruits de l’esforç de tot l’any en forma de collita és un fet fonamental.

La pressió ve donada bàsicament per recollir-ho quan abans millor, pel risc que pedregades o incendis ens malmetin la collita… ja sabem allò que no es pot dir blat fins que és al sac i ben lligat.

I s’ha de fer en aquesta època de l’any, sí o sí, i en les condicions que es donen ara. S’ha de segar al mig del dia amb calor i sequedat a l’aire, no es pot fer d’altra manera, ja que el gra no es desgranaria de l’espiga.

I a la nostra comarca camps i boscos s’alternen formant un mosaic que és el que dóna identitat al nostre paisatge. I com que treballem amb màquines, amb calor i sequedat es poden generar situacions de risc de patir un incendi, i que aquest sigui forestal per la proximitat al bosc, però es pot i cal assumir aquest risc. També hi ha altres activitats que en generen i bé que l’assumim, com circular amb cotxe per carreteres envoltades de bosc, o el pas d’electricitat per les línies elèctriques que el travessen i que ens porten l’energia a casa (per a l’aire condicionat...).

El que cal fer, i fem, és minimitzar el risc, prendre mesures de protecció i ser conscients que allò no desitjat pot succeir. Sovint diem que no és rar que un pagès de l’Anoia es vegi involucrat en un incendi, el rar seria que es vegués involucrat en un naufragi (tot i estar immersos en la sega). I és que cadascú es mou per on es mou. I les feines, com les persones, són com són elles, i les seves circumstàncies.

La sega del cereal comença quan el gra és ben sec; a la nostra comarca al juny, a principis o mitjans de mes, segons la climatologia de l’any i la zona. Aquest any ve una mica aviat. L’hivern càlid i sec ho va avançar molt, però la primavera suau i humida ho ha tornat al seu lloc. Té una projecció en altitud, es comença per les zones baixes, i més tard les condicions òptimes per segar van arribant a l’altiplà de Calaf.

I la producció segueix el mateix criteri. És més modesta a les zones baixes i va pujant en quilos per hectàrea en proporció a l’altitud. Acostuma a succeir així, i aquest any n’és una bona mostra. A les zones més baixes la collita és justeta, i a les zones altes pot ser de les millors. El primer cereal que collim és l’ordi. Més tard madura el blat. I entremig la colza i els pèsols, dos conreus habituals als nostres camps. També genera molta activitat la recollida de la palla, que s’aprofita per al bestiar.

Aquests dies també estem immersos… en la feina d’organitzar un festival, els habitants de Tous. Aquest cap de setmana hi té lloc el 7è Festival de llegendes de Catalunya, un seguit d’actes on col·laboren més de 200 voluntaris i que és visitat per unes 3.000 persones al llarg del cap de setmana. I concretament 1200 visiten l’apagada de misteri, una ruta teatralitzada pel nucli antic de Tous el dissabte a la nit, on s’expliquen vàries llegendes i acaba al peu del Castell amb l’actuació d’un actor popular, aquest any en Jordi Martínez.

Desitjo al Festival que reculli els fruits de l’esforç de preparació, i per a la pagesia desitjo una collita de llegenda.

Altres articles de Joan Vidal Marsal

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.