Dijous, 8/9/2016
757 lectures

Me'n sobren tres

Al meu entendre, és clar, crec que amb tres menys passaríem. Doncs al contrari, no passa dècada que no n'hi hagi una més ... Fins i tot passant una època de crisi s'ha mantingut el mateix ritme. Clarament deu ser més fàcil posar-ne que treure'n, però cal que siguem valents, i assenyats.

I és que d'administracions en tenim per donar i per vendre, i nosaltres els administrats podem passar amb menys.

-L'europea jo la deixaria, tot i que per als britànics és prescindible, perquè crec que ens convé per estar al nivell d'altres estats en estàndards i normatives de producció, consum, seguretat ... i com a zona natural de mercat i moneda comuna ... Però si fan el ronso perquè assolim la independència i dubten de si som europeus o no en som, fóra!!!... Podem passar sense ser-hi.

-L'espanyola estem a punt per deixar-la i superar la rèmora d'un estat que legisla en contra del nostre país.

-La Generalitat és la nostra. Ha de ser el nostre estat.

Entre Diputacions, Vegueries i Consells Comarcals n'hi ha prou amb una.

-Províncies o Diputacions fóra. Mantingudes com a contrapoder, ara ni això, ja fa temps que no aporten res; només fan de repartidora de diners que haurien d'administrar directament Generalitat i ajuntaments.

-Les vegueries potser reflecteixen més la divisió històrica, i crec que pot ser l'administració intermèdia entre l'estat i els ajuntaments, però no s'haurien d'haver instaurat sense haver-ne suprimit altres. Encara ara només fan que ocupar càrrecs i doblar competències.

-Els Consells comarcals són clarament prescindibles i des de sempre han actuat com a repartidora de càrrecs i de poder polític entre els partits. No entenc que la recollida de residus, que es gestiona en l'àmbit comarcal, no la pugui fer una empresa comarcal. No entenc que els menjadors escolars, que els gestionen en l'àmbit comarcal, no ho pugui fer una empresa, o vàries, de la comarca.

-Els ajuntaments són els que ostenten el tracte directe amb l'administrat i els calen més recursos... i segurament una reorganització, i donar serveis mancomunadament ... Però són i han de ser el pilar de l'administració local.

En trec tres ... Me'n quedo quatre ... i encara em sembla massa...

De tota manera, amb Consell comarcal o sense, la comarca de l'Anoia té, al meu entendre, els dies comptats.

Si pensem físicament, seguint l'orografia del terreny, l'Anoia té entitat, seguint el curs del riu des del Molí de la Roda fins a Martorell. Però tant social, com culturalment i econòmica és un aiguabarreig d'interessos diversos, massa al mig de tot i de tothom, que fa difícil d'encabir en una unitat, sigui comarca o vegueria. Igualada n'exerceix la capitalitat administrativa, però no la social i molt menys l'econòmica. Igualada és la capital de la Conca d'Òdena ... i la resta s'escapa per les puntes.

El cap de setmana passat va tenir lloc a Calaf, dins els actes de la seva Festa Major, la primera fira Agro Alta Segarra, amb una molt bona participació d'expositors, de professionals i de públic. I és que Calaf és i vol ser la capital agrària d'allò que avui és la comarca de l'Anoia. És i vol ser la capital del nord de l'Anoia.

Calaf està en línia, mitjançant l'eix transversal, altrament anomenat l'eix del porc, amb les zones productores d'agricultura extensiva i de ramaderia de Catalunya, des de Girona fins a Lleida. Amb fires importants com Vic, Mollerussa o Lleida, la de Calaf té camí per recórrer.

Aquests interessos econòmics, amb altres de socials, uneixen Calaf amb tot menys amb Igualada.

Altres articles de Joan Vidal Marsal

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.