Aquest dimecres hem assistit de nou al teatre, aquest cop a l'Almeria Teatre on fa uns anys vam veure "Flor de Nit, el Cabaret". Una revisió de la producció de Dagoll Dagom en petit format, però amb molta qualitat.

I entre els personatges que vam poder tornar a recordar, va ser "Paco Alonso "Paquito, bailaor, cantaor, actor i transformista català que va començar la seva carrera al Paral·lel als anys 50 i que ens va enamorar amb Joan Vázquez.

I aquest personatge ha volgut sortir de Flor de Nit i presentar-se directament al públic. Amb totes les lluentors necessàries per a un públic apassionat.

Ens situem en el Paral·lel, ple de plomes, folklore i tradició és el primer que ens ve al cap quan recordem aquells anys. Tal com diu Paquito al començament, "Va néixer ballarí, ni nen ni nena, un ballarí". Tot és un recordatori amb cançons per explicar d'una forma amena i d'altres amb la llàgrima brotant tota una època.

Fa temps que segueixo a Joan Vázquez. Primer amb els espectacles de El Musical Més Petit, "Jugant a Rogers", "Off Broadway", "Merrily we roll Along" i ultimament amb Flor de Nit, el Cabaret, Renard i amb els dos espectacles on la seva veu agafa protagonisme. Primer amb Something's Coming (Un Tribut a Sondheim) i ara amb aquest Paquito Forever; directament un tribut a Paco Alonso i una època que no hem d'oblidar.

Dir que ens encisa la veu de Joan, és quedar-se curt. I en aquest espectacle encara fa un gir difícil, parlar i cantar en català i anglès amb un accent directament 'xarnego'.

Encara queda aquesta setmana, o sigui que no podeu perdre temps i començar a baixar a Barcelona a veure aquest espectacle.

Direcció:  Victor Alvaro Repartiment:  Joan Vázquez Dramatúrgia:  Fran Arráez, Frank Capdet Llibret:  Fran Arráez, Frank Capdet, Joan Vázquez