“Bernhard és procliu a les extravagàncies, als comentaris feridors i a anècdotes entendridores de tan doloroses.” (Jaume C. Pons Alorda))

A Thomas Bernhard, un autor de qui, per sort, van sortint títols traduïts al català, amb un certa dispersió editorial, tot s'ha de dir, cosa que potser no és un problema, sobretot gràcies a la feina de Clara Formosa Plans i al Gall editor, que ja en va publicar la pentalogia autobiogràfica, bé, no pas tota, o un llibre com Els premis, se li podria aplicar una de les frases que trobem entre les cent quatre píndoles de L'imitador de veus: "ell no volia ser membre d'aquesta cadena de genis". Bernhard, gran artista, i no només "cert artista", com diu al text "Retorn", en què potser parla d'ell mateix, però no ho sé segur, crític, mordaç, sarcàstic, intens, odiat al seu país, molt estimat en d’altres, potser pels que no criticava, és un autor conegut per les seves frases llargues.

Thomas Bernhard, L'imitador de veus, el Gall editor, Pollença, 2017, traducció de Clara Formosa Plans.