Divendres, 25/11/2016
358 lectures

Quin sentit té fer música ball electrònica si no apunta a la pista de ball? Segueix sent dance music? Una música que s’enclaustra als dance clubs i que pretén sobretot que la gent es mogui, pot escoltar-se de dia, assegut al sofà de casa, a un volum cent vegades inferior?

Huerco S. és un jove productor musical i DJ que desafia els convencionalismes de la música de ball house, mirant d’obtenir alguna cosa més que el patró rítmic four-on-the-floor que marca obstinadament els 4 batecs d’un 4/4 amb el bombo. Sense capgirar del tot l’estructura rítmica d’aquest gènere, Huerco S. introdueix nous patrons rítmics i una producció allunyada de l'acabat digital pristí. El productor cerca provocar una reflexió sobre el mateix acte primari de resposta a l’estímul rítmic i les seves motivacions.

Huerco S. dota de significat una música que sovint és insubstancial al voler-se cenyir als estrictes preceptes del gènere. Així, la seva música convida ineludiblement al ball però també a mirar dessota del ritme i descobrir una història que l’expliqui. Aquesta història, a més, arriba embolcallada de textures sòniques orgàniques que completen l’experiència, contextualitzant-la, fent-la tan física i a flor de pell com el batec dels baixos del house que sacsegen l’esquelet a les discoteques.

El fil argumental de Colonial Patterns es construeix sobre l’estructura rítmica que utilitzaven els indígenes nord-americans que van fer les primeres grans ciutats. La música que feien seguia un procés que es basava en la repetició metòdica, similar a la feina rutinària d’excavar amb pics i pales i anar traient piles de terra i fang. Així, la música de Huerco S. defuig de la sala de ball atreta per les entranyes de la terra, obstinada a atrapar la pulsió del sòl (ah, beneïts diacrítics) o el tic-tac sobre el que dormen les grans urbs americanes.

Com no pot ser d’altra manera, la closca d’aquesta estructura rítmica està empastifada de sons a mig definir, més propers a l’accident, a la interferència i a l’ambient que al patró melòdic anodí esquitxat de techno. El productor surt de la peixera digital i esculpeix els seus ritmes de genolls al fang, posant-se a la pell dels primers edificadors: remou part de la història americana, en rescata uns ritmes tribals i, sense passar-los gaire per sota l’aixeta, els incorpora al seu discurs electrònic.

La música de Colonial Patterns és interessant perquè indueix tant al ball d’idees com al de cames. Aquí, el gènere s’obre a noves propostes, a incloure missatges amb un rerefons històric i cultural. Tot plegat n’enriqueix l’experiència: música que la pots ballar i al mateix temps mirar de llegir entre línies, o entre batecs de bombo. Apunt final: A Those of you who have never (and those of you who have), el seu formidable disc d’aquest any, la música house canvia de medi i ens arriba des de sota l’aigua, distant, amb ressaca, com si fos el record dissolt de la nit anterior a la pista de ball.

Altres articles de Oriol Solé

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.