Divendres, 3/2/2017
441 lectures

Needleworks

Els fervents seguidors de la religió vinílica haurien d’acollir aquesta joia musical amb els braços ben oberts. M Sage, un músic sense fronteres (estilístiques) que tant fa rock amb el grup Castles com folk amb el pseudònim d’M Pyres, té una faceta experimental íntimament lligada a l’ús de vinils. És curiós com els músics experimentals i els de jazz, sovint amb massa aires de suficiència i pedanteria, arrufen el nas davant la música popular d’estructura simple, volent dir el pop i el rock. Però ai las, no passa al revés: hi ha varis exemples relativament coneguts (Benoit Pioluard, Xiu Xiu) d’artistes “populars” que estiren la seva paleta estilística i il·lustren paisatges més abstractes.

Un altre artista d’aquest llinatge és M Sage, que titula encertadament al seu LP de 2016 Needleworks -traduïble com a ‘feina feta amb l’agulla’-, una sèrie de peces creades des del turntablism. Aquesta tècnica consisteix en manipular la lectura natural dels vinils que giren sobre un plat. Així, M Sage extreu samplers de varis vinils, els passa per pedals d’efectes (loops, delays i reverberacions) i els modifica. En aquest àlbum en concret, els 12 collages proposats els ha gravat, d’una tirada, en directe, sense intervencions posteriors o overdubs, cosa que és una fita per si mateix.

El delicat misteri d’aquestes composicions rau en la font sonora triada i en el seu tractament. Per començar, els samplers són massa curts per poder ser recognoscibles. Més que ser motius melòdics concrets, la música samplejada té una entitat volàtil, com peces d’un puzle que floten en un firmament sonor que es reformula. Això sí, són totes melodies reminiscents d’una música de ball de salons imaginaris (o ja difunts, si es té en compte que tots els vinils utilitzats són del segle XX). Els espais que M Sage sap crear amb elles, repetint-les i processant-les, són llocs de recolliment nocturn, que conviden al repòs i al somni.

M Sage tracta els sons amb màgica delicadesa. L’experimentat DJ es posa guants de vellut per fer girar els vinils, passant cabell d’àngel per l’agulla del plat, executant la seva obra amb extrema finesa. Els motius melòdics triats són bocins de música hipnòtica que encara s’hi torna més un cop desconstruïts amb els pedals d’efectes. Els dotze espais s’omplen de nostàlgia reverberada, cosa que fa pensar feliçment en l’obra de The Caretaker, Ruhe, o Greg Gorlen. Amb tot, misteriosament, el compositor ens ofereix música en silenci, amb una pàtina d’eco que ressona entre solc i solc: l’eco d’una textura, la del silenci, irregular, crepitant i feta de cicatrius si s’observa a través del microscopi.

Needleworks es podria emmarcar dins la cultura del reciclatge, però en els seu sentit més ample, entès com el recondicionament poètic d’una font musical. El producte físic primer, el vinil, segueix sent igual de vàlid, si de fet no ho és més: té el valor afegit del pas del temps. Les imperfeccions del material es tornen textura i són la sang a les venes d’aquesta obra. Sang i pols al mateix temps, present i passat simultanis; i música, com deia, per recollir-se i somniar.

 

 

Altres articles de Oriol Solé

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.