Divendres, 27/2/2015
686 lectures

Tomorrow Never Knows

​Vola el borinot​

​ pensant poc perquè poc pensa. Tampoc és que pensi molt, el dron o UAV. Una analogia els emparenta, però en la seva innocent i perible existència, el borinot té, si més no, autonomia. No és la capacitat pròpia de decisió, allò que els relaciona. Resulta que quan vola, el borinot emet un so greu continuat, d'efecte gairebé hipnòtic. Doncs aquesta mateixa remor és la que descriu el so tossut dels drons, impertèrrits en les seves escomeses. Ara bé, cert és que l'analogia mereix una explicació, ja que no es coneixen aquests vehicles aeris no tripulats precisament com borinots.

L'etimologia ens diu que borinot ve del mot llatí burdone, o sia, bordó. I el bordó es refereix genèricament al sons més greus d'un instrument. Per tant, la vibració de l'aleteig del borinot, vaja, la seva tessitura accidental, és qui dóna nom a aquestes aeronaus. Però el terme bordó, drone en anglès, fa temps que fa anar les ales: a més de descriure un efecte harmònic, també defineix un gènere musical mil·lenari.

El drone, d'origen indígena, s'utilitzava en vàries cultures com a element de cohesió social, o de control: una nota o acord repetit i sostingut que provocava un efecte narcòtic i ajudava a connectar amb allò diví. A Europa s'hi feia popular amb la fixació per la cultura índia, que al mateix temps havia assimilat els drones de la música antiga del sud-est asiàtic. El poder d'aquesta expressió musical ha definit molta música tradicional, on s'exprimeix l'ús d'instruments donats a crear un estat de trànsit -el sitar, la tanpura, el sac de gemecs, la viola de roda, etc.- per captar l'atenció i transmetre sabers i coneixements ancestrals.

La Monte Young, John Cage o Phillip Glass exploten el potencial del drone dins del format clàssic encaixant-hi el minimalisme; Schultze, Robert Fripp o Brian Eno l'importen a la cultura pop, que es ramifica en altres estils com l'ambient o l'electrònica, que mamen d'aquest principi tan bàsic com efectiu. En definitiva: la reiteració, l'efecte harmònic, el trànsit hipnòtic que indueix, les pulsacions, i el loop més primer: el batec del cor. No cal que et sedueixi, aquesta gènere musical, si ja és part íntegra de la teva existència. Voler-lo explorar és una manera útil i pràctica de conèixer-te a tu mateix.



Altres articles de Oriol Solé

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.