Una pintada en una paret resa:

“No es la política la que convierte a un hombre en ladrón; es tu voto el que permite que un ladrón se haga político.”

És bonic.

És inspirador.

És mentida, però.

Amb els resultats de les eleccions, amb les dades sobre frau, amb (llarg etcètera) és fàcil pensar "tenim el que ens mereixem". "Està a les nostres mans millorar el món; si no millora és culpa nostra". Al cap i a la fi, no són els votants els qui legitimen el sistema de partits i l’hegemonia de les organitzacions corruptes? Ells decideixen; la culpa és seva.

Desfer aquest mite (perquè de debò penso que no és res més que un mite) és una feina molt extensa, que va molt més enllà d’un article d’opinió (que al cap i la fi, ens hauria d’entretenir una mica, que és agost, per Tutatis!).

Potser serà millor fer una comparació.

“Heu vist com s’arreglen les dones? Fins i tot moltes que es dirien a si mateixes feministes, que diuen lluitar contra els estereotips i models de dona imperant, no hi renuncien de debò: encara s’arreglen, es depilen, es maquillen! Si no superem els estereotips, doncs, és culpa seva! A les seves mans està el canvi! Cada dona que fa sacrificis per estar bonica legitima el patriarcat.”

Què us sembla? A mi em sembla una porqueria d’argument. Per què? Perquè en el nostre món, saltar del vaixell dels estereotips sexuals és dolorós. Molt dolorós -si és que el món va d’això! De generar-nos inseguretats que ens duguin a comprar!

No, no penso que el patriarcat sigui culpa de cap dona que es pinta els llavis.

Espereu:

“Heu vist aquest, que diu que és comunista? Bé que estalvia per la jubilació, i s’ha comprat un cotxe que deixa’l anar. Quin hipòcrita, eh?”

De nou, ens posem massa responsabilitats a sobre. Ens pensem que la contaminació és culpa de cada ciutadà, quan el nostre percentatge de residus és ínfim al costat del de les grans empreses, i enormement dolorós de reduir. Ens pensem que els corruptes són culpa nostra, que ho hauríem d’haver sabut que ens enganyaven! Com les preferents, les hipoteques, el patriarcat… gent, és tot culpa nostra. Ens deixem enredar.

El cert és que som dèbils. Animals. Que no som immunes a les pressions, al constant bombardeig dels mitjans; ni hem de pretendre haver de saber ser-ho.

És clar que hem de fer coses. I és clar que no canviarà res si no fem res. Però va, deixa de culpar-te, perquè el mite que totes les injustícies estan legitimades per Tu és el que Ells volen que creguis.