Dimarts, 17/4/2018
1223 lectures

Violències masclistes més enllà dels blaus

El Parlament de Catalunya considera les violències masclistes com un problema de salut pública per les seves implicacions i grans dimensions. L’Organització Mundial de la Salut situa la violència contra les dones violències com una epidèmia, ja que les morts que provoca són més elevades que moltes malalties esteses mundialment.

De fet, les violències de gènere, poden provocar patologies i tenen clares repercussions tant sobre la salut física i psíquica com social i sexual-reproductiva de les dones. La doctora i especialista en medicina i perspectiva de gènere, Carme Valls, afirma que la violència psicològica o física dilatada en el temps destrueix lentament els recursos físics i morals de les persones que la pateixen.

El cos de les dones reacciona a aquesta violència contínua i els símptomes i les patologies amb les quals el cos s’expressa poden ser també diverses i van més enllà d’un braç trencat o d’un ull blau.

Efectes sobre la salut física

La salut física es veu deteriorada de moltes maneres diferents. Les dones poden patir vertigen, ofecs, mals de cap, cremor d’estómac, diarrees, nàusees i vòmits. També són molt comuns els dolors musculars o contractures i un dolor a la columna dorsal baixa. Un altre símptoma és el dolor precordial i taquicàrdies.  A més, es poden veure també augmentats els problemes cardiovasculars i s’associa a nivells més alts de colesterol i a un augment de les possibilitats de tenir malalties inflamatòries i l’arterioesclerosi.

Aquests símptomes semblen no tenir res a veure amb un maltractament, però això no és així. Apareixen quan hi ha violència, ja que els nivells d’estrès de la víctima són molt elevats i això comporta una alta acumulació d’adrenalina que desencadena tota aquesta simptomatologia.

Efectes sobre la salut psicològica

La salut psicològica també se’n retenteix: l’ansietat, l’angoixa, la depressió i el deteriorament de l’autoestima, a més de nivells més alts d’estrès posttraumàtic, suposen possibles riscos a córrer quan una dona ha patit o està patint violència masclista. De fet, el maltractament psicològic comporta, en termes generals, un deteriorament de les defenses de la víctima.

Efectes sobre la salut sexual

La violència de gènere també afecta negativament a la salut sexual i reproductiva. Apareixen més dificultats per protegir-se d’embarassos no desitjats i d’infeccions de transmissió sexual.

Efectes sobre la salut social

Els símptomes en la salut social també són importants, ja que l’ésser humà és eminentment relacional i per aquest motiu, el tipus de relacions amb els altres tenen un efecte en el nostre benestar. És molt possible que la dona que pateix violència es vegi abocada a un aïllament social i també es redueixin els dies que es destinen a la vida saludable, per exemple.

A través de diferents estudis s’estima que un 30% de les dones que van al metge per causes psicosomàtiques, poden estar patint violències masclistes. Tot i que sols un 1% és detectat pels i per les professionals sanitàries.

A través del món sanitari els i les professionals tenen una posició clau per detectar aquesta violència i poder guiar a la persona que la pateix. Per fer-ho és important que aquests estiguin formats i sensibilitzats per saber actuar en aquestes ocasions. Tenir consciència que això és així pot ajudar a fer uns diagnòstics més acurats i així poder tractar no només els símptomes sinó atacar l’arrel del problema.

El sistema patriarcal usa les violències masclistes per mantenir el privilegi masculí i el sotmetiment de les dones, perpetuant així una situació de desigualtat i jerarquia. Aquest sistema impregna tots els àmbits de la nostra societat i la salut també es veu afectada.

El cos de les dones intenta parlar a través dels seus símptomes, ens toca saber-lo escoltar.

Altres articles de Mònica Morros Serra

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.