Ciutat amable europea de l’esport de qualitat shopping festival

Sant Cugat és durant aquest 2018 Ciutat Europea de l’Esport. Està sent, vaja. Segurament ja ho sabíeu, donada la notorietat que tal títol atorga, però ho explico per si a algun despistat com jo se li havia passat per alt. Sant Cugat és una mica lluny d’Igualada, a uns 40 kilòmetres en línia recta, i potser aquest és el motiu del meu desconeixement. Per no parlar de Guadalajara, Antequera i Santa Lucía, a Gran Canaria, les altres tres ciutats de l’Estat que comparteixen el guardó simultàniament amb Sant Cugat, encara més lluny d’aquí. Els qui esteu avesats a l’actualitat esportiva, coneixedors segur d’aquest llistat, m’haureu de disculpar. Ho escric a mode d’introducció inicial per a neòfits, tot i que imagino que som pocs els qui no estàvem al cas d’aquesta informació.

Vagi per endavant la meva admiració per les associacions i clubs esportius, per les incomptables hores d’esforç i energia, altruista i voluntària en la seva major part, que permeten que persones de tota edat i condició gaudeixin d’una activitat tan beneficiosa personalment com cohesionadora per a la ciutat. Però arguments esportius a banda, optar a tan lloada distinció com la de Ciutat Europea de l’Esport crec que té més de màrqueting local que de foment esportiu, una música que ens és familiar als qui ja hem gaudit dels latest hits de la ciutat amable, la capital de la pell de qualitat, dels globus aerostàtics, del tèxtil europeu, de la moda, del shopping efímer o runner, dels hospitals de joguina, de la fotografia, de la cultura de la pau i de quantes gestes es proposa. Que tot té la seva gràcia, alguna cosa de bo, però sovint amb tant fum no s’acaba de veure.

Just la setmana passada -abril de 2018- la regidora d’Esports de la ciutat va convocar els portaveus dels diferents grups municipals per explicar-nos-ho. Era la primera vegada que se’ns donava a conèixer una candidatura anunciada públicament el gener de 2016 i que en els darrers mesos ha pres una presència mediàtica notable. Un sobreesforç propagandístic de la casa de tots que, malgrat tot, potser no ha arribat amb concreció suficient a les orelles de tots els igualadins, com encara no ho havia fet a les dels cinc grups polítics de l’oposició. Allò de fer ciutat tots junts quan jo ho digui, però mentre no us cridi aparteu-vos del mig que molesteu.

Guia ràpida de la qüestió: una entitat privada sense ànim de lucre, reconeguda però que no forma part orgànica de la UE, lliura cada any el guardó de Ciutat Europea de l’Esport a 4 ciutats de l’Estat espanyol. Per optar-hi, les ciutats han de pagar uns 1.200€ i preparar un extens dossier sobre l’àmbit esportiu local: instal·lacions, clubs, activitats, competicions… i rebre la visita d’una comissió de 6 o 7 persones (a qui caldrà allotjar i mantenir durant 3 dies de maig) que avaluarà sobre el terreny determinats aspectes relacionats amb la candidatura. Cap a l’octubre emetran veredicte i, si és favorable, caldrà aportar 5.000€ més i acudir a recollir el diploma a Brussel·les cap al desembre. Tornar cap a casa i a gaudir d’un any de guardó i logotip pertinent.

Fins aquí. Si penseu que no pot ser, que amb la grandiloqüència amb què es promociona això ha de ser quelcom més, ho comparteixo. Però no. No hi haurà inversions comunitàries, ni actes esportius pagats, ni europeus suant la samarreta per Igualada. I aquí ho deixo, no en diré gaire més. Només constatar que el que pot semblar un acte de promoció exterior, de distinció i qui sap si de font d’inversions o de visites, no és més que una certificació a unes inversions ja fetes, a uns clubs ja actius, i en tot cas serà embolcall de celebracions que podríem haver fet igual perquè igualment les pagarem nosaltres. Igualada al mapa? Tornem al principi de l’article.

Un repte titànic, meliquisme igualadí i tots amb l’alcal… la candidatura, vull dir. Que 2019 serà l’any d’elec… de l’esport! Ah, i no passem ànsia: hi ha 5 ciutats candidates per a 4 guardons. Estrany, veient tal botí. Ja seria estar de pega.

 

 

2 Comentaris

a

antoni

igualada

6 de maig 2018.18:10h

Respondre

això també ho podem aplicar a l’arxipreparada Anna Gabriel? que amb un postgrau de Dret ja donava classes de dret a la UB i ara les volia donar a Ginebra? i aquí els seus companys de parlament a... Llegir més la presó i a l’exili??

amics de la CUP, em sembla que demaneu molts als altres i us exigiu molt poc a vosaltres mateixos, menys parlar i més compromís !!!!

E

Edurad Ruiz

Igualada

5 de maig 2018.12:42h

Respondre

Ahir divendres 4 de maig, en el festival UTOPIA 126, de Barcelona, la micropoetisa, palentina, AJO (amb l’acompanyament musical de l’igualadina Judit Farrés de fons), entre altres... Llegir més “perles” (posia social ?), va dir amb la seva xispa madrilenya, com aquella que no diu res:

“ESTAN VIVIENDO POR ENCIMA DE NUESTRAS PASIVIDADES”.

No és el cas de l’Albert Mateu i de l’Enric Conill, persones joves i formades, als quals hem d’agraïr la seva dedicació i el seu temps, des de l’oposició ACTIVA i constructiva, en posar en evidència el que consideren un excés de “fum” i plantejar propostes i maneres de fer alternatives per la ciutat.

Està bé intentar mantenir l’autoestima de la població en la seva ciutat, comarca, però, com en el MÀRQUETING, si al darrera dels slogans - i, en aquest cas és un continu i excesiu -, NO HI HA “PRODUCTE” amb suficient consistència, acaban per avorrir i finalment fan perdre la confiança del personal; i si a més a més això costa calés que surten de la teva butxaca i no porta a enlloc, empitjora el resultat final.

Feia dies que l’havia pensat però, vés per on l’a reflexió de l’AJO, m’ha impulsat a sortir de la meva particular passivitat.

Crec que hem de ser més exigents (i recolzar i felicitar si cal) amb els nostres dirigents, independentment del seu color polític (en el govern o en l’opocisió), perquè les mesures i l’aplicació del recursos (i el seu finançament) afavoreixin a la majoria de la població (i siguin equitatius).

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.