Divendres, 3/3/2017
3440 lectures

“I què l’ajuntament?”

Des que sóc regidor de l’ajuntament d’Igualada que, amics i coneguts, m’han formulat de manera força recurrent la següent pregunta: “I què a l’ajuntament?”.

 

L’experiència, en línies generals, és altament positiva. Et permet conèixer gent molt diversa, aprendre sobre temes que no són estrictament del teu àmbit de treball habitual, conèixer a fons la ciutat que estimes i involucrar-t’hi de manera molt directa per intentar canviar les coses i ajudar a tirar endavant.

 

Alhora, però, s’ha de reconèixer que personalment també té cert desgast, tant familiar com laboral. És així. Però  de la mateixa manera que també representa un desgast per tots aquells que es dediquen a tirar endavant entitats, associacions, clubs i projectes diversos. Intentar fer les coses bé requereix temps i dedicació, no hi ha secrets.

 

Quan em fan la pregunta inicial d’aquest article, he constatat que molts cops la gent s’espera una resposta basada en anècdotes o curiositats, una mica com si esperessin alguna cosa tipus xafardeig o secret inconfessable o alguna dada que els confirmi el desprestigi que en general tothom té per la política. En general, són  pocs els que me la formulen esperant una resposta política.

 

I en realitat és molt normal. Més enllà d’iniciatives lloables de la societat civil i organitzada com Dimarts de Diàlegs, el Foment o el Fòrum Empresarial, el debat propiciat per les institucions és inexistent. Fa molt temps que a la nostra ciutat no hi ha debat polític, debat d’idees, contraposició de propostes i projectes, debat polític sobre Igualada.

La nostra ciutat viu anestesiada políticament, amb una majoria absoluta aclaparadora que fa i desfà inhibint qualsevol debat més profund i buscant, únicament, els titulars grandiloqüents, la foto, el gest fàcil i simplista a les xarxes socials. Tenim un govern i un alcalde que van a la seva i que saben que si s’aprofundeix una mica en les idees o en els projectes només poden patir desgast i perdre la tan anhelada popularitat. Encarar debats, transformar la ciutat, implica indubtablement un desgast polític que el govern no vol assumir.

Alhora, els plens, que haurien de servir per apropar l’ajuntament als ciutadans, tenen molt poc contingut polític. Les comissions, que és l’òrgan d’enllaç entre govern i oposició, s’ha convertit en un procés semi-administratiu de petició i donada de dades (amb sort).

 

Segurament l’oposició també en som corresponsables, no sent prou incisius i no comunicant suficientment bé el conjunt de propostes o intents de generar debat que hem anat impulsant: polítiques del foment de l’ocupació de qualitat, projecte educatiu de ciutat, habitatge, models progressius de fiscalitat... En definitiva, propostes que buscaven precisament això, el debat polític.

 

Però més enllà de repartir les culpes, el que realment em preocupen són les conseqüències. La falta de debat polític a l’Ajuntament porta a la falta de debat polític a la ciutat, i la falta de debat de projectes i d’idees a l’Ajuntament comporta falta de debat de projectes i idees a la ciutat. A tall d’exemple, un dels debats més convulsos que hi ha hagut a la ciutat darrerament, és sobre si el “pasacalle” és un bon nom o no.

 

Ens convé urgentment començar a debatre sobre model econòmic, model urbanístic i territorial, cohesió social, model educatiu, fiscalitat, mobilitat i comunicacions, futur dels joves, barris, serveis públics, habitatge social...

 

Som una ciutat i un territori amb grans potencialitats, amb una gran capacitat d’adaptació als canvis, amb un teixit empresarial i associatiu immens i generós i una gran capacitat de treball. Podem fer-ho molt millor i socialment aconseguir avançar molt més i amb molta més igualtat, però per a fer-ho en cal ja generar aquests debats absolutament imprescindibles.

No ens podem conformar en anar tirant,  en anar fent. Tirem endavant perquè senzillament bufa el vent, però ens cal preparar-nos per quan aquest vent no bufi o torni a canviar de direcció. Aquest govern pot seguir evitant afrontar els problemes, però el que ningú podrà evitar de cap manera són les conseqüències de no afrontar-los.

 

Hem d’abandonar amb urgència falsos triomfalismes autocomplaents camuflats en reivindicació d’optimisme, i començar a debatre, amb optimisme, cap a on anem i com hi anem. Només així algun dia la pregunta recurrent que li faran a un regidor d’Igualada no serà , “i què l’Ajuntament?”, sinó “què la ciutat?”

Altres articles de Enric Conill

5 Comentaris

A

Antoni

Igualada

8 de març 2017.16:08h

Respondre

No sé si vostès hi col.laboren massa a fer créixer el nivell del debat. Una de les mocions presentades per vostès, anava sobre la cuina vegana, no sé si perquè és un tema cabdal de ciutat, o... Llegir més perquè un conegut militant seu, és propietari d’un restaurant d’aquest tipus a la ciutat.
Estic d’acord que el nivell de discussió política és baix, però per això potser la política està tant desacreditada, i entenc que és culpa de tots. No hi ha partit polític, menys al govern, però tampoc a l’oposició, que s’atreveixi a entrar en temes que si que generarien debat. Paguem massa alts els impostos? (hi ha gent que sembla que encara els apujaria més), treballa massa gent a l’Ajuntament? Tot això, no he sentit cap partit polític que s’atreveixi a entrar-hi.

R

Rosa

Igualada

5 de març 2017.13:20h

Respondre

Tan de bo hi hagués més gent com tu Enric.
Hi ha una gran massa de gent que vota només per si li escombren el carrer, per si li han fet un solar d’aparcament, per si ara tenim cine, etc., no... Llegir més dic que no estigui bé, però només són petites coses.

M’agradaria molt que quan es tornés a votar es prengués una visió a llarg termini. Fem-ho si us plau. La ciutat del cap de setmana no és la ciutat de dilluns a divendres. No és la ciutat de gran aconteixements, és una ciutat empobrida que va perden de mica en mica. Senyal que l’estratègia no ha funcionat. Tal com dius ”Som una ciutat i un territori amb grans potencialitats, amb una gran capacitat d’adaptació als canvis, amb un teixit empresarial i associatiu immens i generós i una gran capacitat de treball. Podem fer-ho molt millor i socialment aconseguir avançar molt més i amb molta més igualtat, però per a fer-ho en cal ja generar aquests debats absolutament imprescindibles.”

Feu-ho, si us plau, feu-ho i jo us votaré.

j

joan

08700

4 de març 2017.17:13h

Respondre

Quanta raó, tens Enric.
Igualada esta anestesiada per el FUM.
Com no ens espolsem al Castells de a damunt, estem arreglats.

j

josep mª verges prat

Igualada

4 de març 2017.11:54h

Respondre

Les teves reflexions denoten la inquietud i estima que tens per la ciutat que dignament representes, en el teu article barrejat de pessimisme i esperança mostres el camí, i no estàs sol, som molts... Llegir més que pensem semblantment el que tu a més, saps dir tant bé, Igualada amb gent com tu te moltes possibilitats de sortir airosa dels reptes de present i futur que ens ocupen i que de ben segur aconseguirem tirar endavant en positiu contant a mes també amb la gran ajuda que comportarà i en molt! el fet disposar de mes recursos en un nou estat català propi, que volem mes digne per tots. Gracies i endavant!

E

Eduard Ruiz

Igualada

4 de març 2017.10:58h

Respondre

Magnífiques reflexions d’en Enric, una persona jove que traspúa amor per la citat, i que malahauradament cauran en ”sac trencat”. Realment, tenim la ciutat anestesiada que ens mereixem.

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.