Divendres, 17/3/2017
549 lectures

Temps perdut

Des de Vasilika a Atenes hem vist el procés d’asil de les diferents famílies, joves i adults que hem conegut. Durant aquest temps hem pogut descobrir la magnitud del conflicte del que tothom està sent còmplice. La impotència i la indignació són sentiments que afloren en tot moment.

L’A.H és un noi sirià de 27 anys que actualment es troba vivint a la capital grega. Ell va arribar, juntament amb la seva germana, el 16 de març al camp d’Eko Station. Aquest va ser desallotjat el dia 13 de juny i la majoria de les persones en cerca de refugi van ser traslladades al camp militar de Vasilika, una antiga granja de pollastres que no compleix les condicions humanes dignes per viure. D’allí, com moltes altres persones, va ser traslladat a l’Hotel Levendi que està situat a 170 km d’Atenes. L’espai té moltes mancances: baixades d’electricitat i talls d’aigua molt sovint, el mobiliari no està en condicions adequades, no hi ha bona connexió a internet i en les zones exteriors hi ha moltes deixalles i contenidors plens. A més a més, l’organització que el gestiona no realitza cap acció social i/o educativa amb les persones que hi estant vivint.

Ell va ser un dels pocs que va aconseguir marxar i tenir un habitatge digne a Atenes, degut a diverses circumstàncies personals. No obstant, encara queden moltes famílies i joves esperant arribar a la capital, poder gaudir dels beneficis i recursos que aquesta ofereix i estar més a prop del seu destí.

Actualment, A.H. continua esperant la reubicació en un país europeu, ja ha realitzat la primera entrevista de les tres que formen part del procés, en la que ha escollit vuit països de destinació. Una trucada per part de les UNHCR-ACNUR serà el seu bitllet cap a una nova etapa, cap a la ciutat que li obrirà un ventall d’oportunitats. No sap quan, l’espera i la incertesa és en molts casos pitjor que les condicions que han d’afrontar dia a dia.

Hem parlat d’ell, però cada persona viu el procés d’asil de manera diferent. És un sorteig, com jugar a la loteria. Existeixen casos que encara estan estancats a Grècia, que no saben quan podran marxar i que no tenen un país assignat.

Viure a Atenes no és sinònim de benestar, no ens hem d’oblidar d’aquesta situació, la qual en molts casos pot persistir durant més de sis mesos.

1 Comentaris

merce-badal

Mercè Badal

17 de març 2017.15:48h

Respondre

Us agraïm el testimoni i us felicitem per la vostra implicació

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.