Dijous, 8/3/2018
1781 lectures

On són les dones?

Els espais de creació d'opinió, de construcció i discussió sociopolítica han estat ocupats, tradicionalment, per homes. I continuen sent ocupats, de forma aclaparant, per homes. De segles ençà, les dones no hi hem estat gairebé presents i quan hi som, a les nostres veus s'atorga un pes específic menor. Afegiria també per ser justa, que s'hi han imposat els valors heteropatriarcals i que el col·lectiu LGTBI (lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals i intersexuals) raríssimament hi està representat.

Tot i que en els darrers anys ha augmentat la presència femenina als diversos espais de creació d'opinió, les dades del darrer informe del col·lectiu "On Són Les Dones", mostren que als mitjans escrits, de ràdio i televisió de Catalunya les dones tenim una presència d'entre un 20% i un 30%. (Aquest informe no inclou dades sobre representació del col·lectiu LGTBI). Molta feina a fer.

A l'Anoia les dades no són millors. Un seguiment fet als mitjans de la comarca els darrers tres mesos ens dóna una presència femenina d'un 21,6% de mitjana que es reparteix de la següent manera: els mitjans amb pitjor nota són L'Enllaç, amb només un 7% de dones que signen articles d'opinió o que són responsables de secció enfront d'un 93% d'homes i, la Veu de l'Anoia amb un 18% dones opinadores i/o amb columna, i un 82% per als homes. Seguirien el mitjà públic Ràdio Igualada amb un 22% de tertulianes i presentadores i un 78% d'homes, Anoia Diari, amb un 27% d'opinadores femenines i un 73% de masculins i Canal Taronja amb un 28% i un 72% respectivament. Infoanoia seria el mitjà amb millor nota de la comarca tot i que tampoc no arriba a la paritat: un 34% d'articles signats per dones i un 66% per homes. Queda clar, doncs, que a la nostra comarca les dones i el col·lectiu LGTBI estem en posició de discriminació en relació amb els homes als espais de creació d'opinió, i cal fer-ho visible. Si no ens posem a treballar per solucionar-ho, estarem acceptant que la nostra opinió és menys vàlida.

Diversos factors són la causa d'aquest desequilibri: la doble jornada laboral per a moltes dones, la manca d'autoreconeixement en espais de participació pública "masculinitzats", l'herència cultural del paper tradicional de la dona... penso, però, que és important remarcar que cap d'aquests factors es correspon amb la qualificació o falta de preparació. A aquestes alçades és tan evident que no és així, que no dedicaré línies a abocar dades meritocràtiques.

Cada any, al voltant del 8 de març, les institucions homenatgen i reconeixen el paper de les dones en l'àmbit productiu, les fites aconseguides sobretot en l'àmbit laboral. Es reivindica també, en poca mesura i menys pressupostos a les institucions i amb més presència a algunes organitzacions i articulistes, el paper imprescindible de les dones també en l'àmbit reproductiu, és a dir, totes aquelles tasques de la llar i de cures sense les quals la productivitat de l'actual sistema econòmic no seria possible. És important tenir en compte que a la pràctica això vol dir que les dones treballadores tenen una doble jornada i aquesta segona jornada no està remunerada. Per tant, no es donen les condicions materials perquè una gran majoria de dones treballadores dediquin el seu poc espai de temps lliure a crear opinió i són els homes els qui opinen als espais que correspondrien a elles si fóssim una societat justa. Des de les institucions cal una aposta ferma per revertir les retallades en serveis que han feminitzat la precarietat i han precaritzat el nostre context sociocultural.

Els mitjans de comunicació són eines de representació de la pluralitat i la diversitat i hi ha un grau de negligència o de responsabilitat de no assolir l'equilibri de quota a les tertúlies, de no incentivar la participació femenina i LGTBI als espais d'opinió, de no conformar espais més igualitaris amb representació fidel de la població de la comarca a la qual es dirigeixen. És l'hora de cercar i convidar opinadores als espais d'opinió, i quan aquestes no hi siguin, cal que facin notar el biaix representatiu. Els instem a posar fil a l'agulla. Una passa necessària per esdevenir la societat que volem ser.

 

 

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.