Dijous, 28/4/2016
821 lectures

Un Sant Jordi diferent

Com m’agrada Sant Jordi! És una festa fantàstica, única, plena d’emocions i sentiments, amb els carrers plens de gent celebrant aquesta diada. Es regalen roses, llibres, petons, abraçades… Es pengen senyeres i estelades als balcons… Es mengen unes postres boníssimes que els pastissers s’han tret de la màniga… En fi, que m’agrada el Sant Jordi. El Sant Jordi com a festa tradicional, s’entén.

I aquest any encara m’ha agradat més. Per si no ho sabíeu, he escrit un llibre. I l’he publicat, que això és el més complicat, a dia d’avui. Ara falta que el llegeixi molta gent, però això ja és un altre tema, oi? I per què us deia que he escrit un llibre? Per explicar-vos com he viscut aquest any el Sant Jordi. Un Sant Jordi diferent, com bé avança el títol de l’article.

Sí, diferent perquè enguany no m’he quedat a Igualada per Sant Jordi. Aquest any he tingut la sort de passar-lo a Barcelona, enmig de… Ei, espereu, espereu! No. No vull dir amb això que m’alegri d’haver pogut marxar de la meva ciutat durant la diada. No se’m mal interpreti! Que a mi, el Sant Jordi a Cal Font m’agrada molt. Molt! Ho tens tot allà, al centre, sense necessitat de fer desplaçaments per observar les novetats literàries que t’ofereixen les llibreries de la ciutat, i per ensumar les roses que et volen vendre les floristeries. Bueno, les floristeries, els estudiants que han de fer el viatge de final de curs, les romaneses, les agrupacions culturals, les… Pobres floristes! Sort que per Tots Sants no tenen tanta competència!

Com us deia, el meu dia de Sant Jordi d’aquest 2016 va ser íntegrament a la ciutat comtal. Va ser un no parar d’anar amunt i avall amb taxi, això sí, pagat per l’editorial, a signar exemplars del meu llibre. Vaig coincidir amb un grapat d’escriptors consagrats, d’aquells que dius “Quina gràcia! El tal que va escriure allò!” però en realitat no n’has llegit res perquè a, siguem sincers, els totxos que escriuen costen de digerir.

I la gentada! Mare de Déu, quina gentada! Clar, aquest any va coincidir en dissabte, i els carrers estaven a petar de gent! Després mires els índexs de lectura del país i no et surten les xifres, tu! O hi ha algú que està llegint per quatre o cinc, que pot ser, o les estadístiques les han fet el gremi de llibreters i, clar, són de lletres…

El que sí em va quedar clar, i potser posaré en pràctica l’any que ve, és que per triomfar el dia de Sant Jordi no cal ser un gran escriptor, ni haver escrit el millor llibre de la història. El que s’ha de ser és, no ho diríeu mai, youtuber! Exacte! Els nanos aquests que surten per Youtube fent el ruc amb vídeos casolans! Sí, sí! Aquests són els que s’emporten les multituds i els crits de les adolescents! Ja estic pensant quins tutorials enregistrar, quins consells poder donar als espectadors! Bé, potser fa gràcia que ho digui jo, que he nascut del Twitter, però… És diferent! el públic tuitaire té un altre estil. És més assenyat, més retingut. No van com bojos, els tuitaires! Ja ho tinc decidit. Aquesta tarda sortiré a comprar una càmera de vídeo.

En fi, que des de l’esfera mediàtica des de la qual se’m pressuposa per la meva condició de tuitstar que ha tret llibre per Sant Jordi, espero que la bona literatura segueixi al capdamunt de les llistes de vendes, i de les nostres prestatgeries, per molts anys més. Només dir-vos a tots i totes que el meu llibre ha estat escrit amb molta dedicació i il·lusió, la dedicació i la il·lusió de no deixar passar una oportunitat com aquesta. I, abans no se m’oblidi, moltes, moltíssimes gràcies a tots els que heu comprat el llibre en qüestió!

2 Comentaris

J

Joaquim Bacardit Cabestany

Igualada

28 d'abril 2016.17:27h

Respondre

Com, morta i enterrada? que va, si està més viva que mai; jo mateix he compartit taula moltes vegades amb ella, i espero poder-ho fer durant més temps, encara.

J

Joanma

=ada

28 d'abril 2016.10:54h

Respondre

Em semblava que la Iaia Toneta era morta, recordo que vaig anar a l’enterrament.

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.