Dilluns, 7/11/2016
620 lectures

Tradicions i tradicions

Per defensar a Twitter la genuïnitat de la Castanyada i criticar la implantació de la festa de Halloween a casa nostra m’han caigut uns quants pals al damunt que no anaven del tot desencaminats. És cert que aquí també hi ha tradició de celebrar Tot Sants i el dia dels Difunts amb una clara dedicació als morts, anant als cementiris a fer ofrenes als que ja no hi són o explicant històries terrorífiques per passar una mica de por. Per tant, amb un altre nom, però aquí també tenim la nostra versió del Halloween.

El fet és que la meva crítica a la nit dels morts no anava tan dirigida a demanar que no se celebrés, sinó a discutir la forma amb què s’està vivint aquí en els darrers anys. La meva crítica no era a la gent a qui li agrada festejar la relació entre el món dels vius i els no-vius. La meva crítica, en canvi, anava encaminada bàsicament a protestar per les maneres anglosaxones i hollywoodienses que s’estan estenent darrerament a casa nostra.

Em refereixo a les disfresses de zombie, bruixa o vampir; a les decoracions amb parts humanes mutilades i excés de teranyina; a les excursions nocturnes de nens vestits de monstre per demanar caramels a les cases. Sí, allò del Truco o trato que hem vist a les pel·lícules tantes vegades. Això! Això és el que no m’agrada d’aquesta festa. És estrany, i ho dic per experiència, ser a taula amb la família atipant-te de panellets, castanyes i moscatell i, que de cop i volta, truquin a la porta l’home llop, la bruixa i l’home aranya demanant caramels amb una coacció com a targeta de presentació.

I passa el mateix amb el Nadal. Que sí. Que aquí el celebrem, i a l’altra banda de l’oceà, també. I pels mateixos motius religiosos, òbviament. Però aquí tenim els torrons i les neules, fem cagar el tió i demanem regals als reis amb il·lusió d’infant. No esperem que el barbut del vestit vermell baixi per la xemeneia i ens deixi regals al mitjó que hem penjat a la llar de focs; ni truquem a la porta dels veïns per cantar-los una nadala; ni farcim un gall d’indi per sopar la nit de Nadal. Són festes amb el mateix origen i la mateixa intenció, però celebrades de diferent manera per cultures amb arrels comunes.

El mateix podríem dir d’altres celebracions més o menys universals. A cada lloc són viscudes amb uns detalls que les fan úniques i especials, al gust –podríem imaginar– de cada grup cultural. Per tant, demanar que a Catalunya celebrem la Castanyada com ho hem fet fins ara no implica que estigui en contra del Halloween ni que en desconegui l’origen. És, simplement, que m’agrada com retem homenatge als nostres difunts cada any en començar el novembre.

I ara que ha quedat tot aclarit, que cadascú celebri el que vulgui. L’important és passar-ho bé! I si rebo castanyes per defensar el que m'agrada, millor que millor!

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.