Divendres, 11/11/2016
489 lectures

Arriscada òpera avantguardista

El Somni de Gulliver. Idea, direcció i llibret: Roland Olbeter. Composició musical: Elena Kats-Chernin. Producció: Grec 2016 Festival de Barcelona, Miavion S.L., Bayerische Staatsoper i TNC. L’Anònima (pati). Dissabte, 8 d’octubre 2016. 21 hores. Fira Mediterrània Manresa

 

Encara que us diguin que ‘El Somni de Gulliver’ és una òpera mecànica amb titelles robotitzats pot costar-vos concebre aquesta creació que, de tan trencadora, frega el deliri. A cavall entre l’espectacle i la instal·lació, es tracta d’un format innovador que pot generar un ric debat sobre la naturalesa de les arts escèniques ja que, si bé el públic ho viu en rigorós directe, està completament automatitzat.

La criatura (idea, direcció i llibret) és obra del dissenyador alemany, establert des de fa 30 anys a Barcelona, Roland Olbeter. Especialitzat en el teatre d’objectes més contemporani i col·laborador habitual d’artistes com La Fura dels Baus i Marcel·lí Antúnez (reconegut pel seu art electrònic i experimentació escènica, desenvolupador de la Sistematúrgia: la dramatúrgia dels sistemes computacionals), fa 17 anys que Olbeter crea escenografies per a òperes a nivell internacional amb un segell propi que es desmarca de les convencions del sector.

En aquesta ocasió s’inspira en ‘Els viatges de Gulliver’ (1726) de l’escriptor i clergue irlandès Jonathan Swift i, replicant l’estructura de la novel·la, narra la història d’un Gulliver astrònom que, a punt de morir de vell, somnia un últim desig: descobrir l’origen de l’univers. Entrem així dins un món oníric que portarà el protagonista a viatjar per quatre planetes a la cerca de respostes existencials. A cadascun d’ells hi trobarà curiosos personatges (els “famosos” lil·liputs, la bella Glumdalklitsch, els immortals i els corbs) que li permetran entendre el veritable sentit de la vida posant en evidència qüestions universals com la submissió al poder, el lliurament absolut al plaer, la possibilitat de vèncer la mort i el destí de totes les coses i persones. L’adaptació del clàssic té, doncs, diferents nivells de lectura; des de l’estricta aventura còsmica fins a la metàfora i la sàtira que demanen un extra de reflexió –i, fins i tot, documentació per digerir-ho completament– a l’espectador.

Els sobretítols que apareixen en pantalla amb la transcripció del text cantat contribueixen enormement a facilitar la comprensió de la peça que, més enllà de l’argument i els missatges que conté, resulta d’interès per la seva inusual posada en escena. Diferents tipus d’autòmats i mecanismes (el bust del Capità Gulliver, el titella volant dins la nau espacial, l’exèrcit de nanobots, els planetes....) es fonen amb unes suggeridores projeccions audiovisuals que contextualitzen gràficament l’acció. L’univers visual sorprèn per la capacitat de recrear tècnicament tot el que brinda la imaginació. Si a això hi sumem la indiscutible qualitat musical de l’òpera, composta per Elena Kats-Chernin i interpretada per instruments electroacústics robotitzats i vuit cantants d’òpera (també un cor infantil de l’Escola Aula de Música 7 de Barcelona, que dóna veu als divertits nanobots), ens trobem davant d’un quadre espectacular.

Juga amb l’estridència, l’atonalitat, l’enigma poètic, l’explicitat eròtica... Artísticament creativa, defuig de límits i censures. Arrisca i transgredeix. Per tot això pot descol·locar i incomodar el públic menys avesat a l’avantguarda escènica, però alhora descobrir-li una altra manera de gaudir de l’òpera. En tot cas, no deixa a ningú indiferent.

És una coproducció del Grec 2016 Festival de Barcelona, Miavion S.L., Bayerische Staatsoper i el Teatre Nacional de Catalunya, on podrà veure’s del 9 al 26 de febrer a la Sala Tallers.

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.