Anna Cervera (Igualada 1977)

Vinculada al món audiovisual des de fa més d’una dècada, com a productora de documentals i curtmetratges. És la directora executiva del Zoom, Festival Internacional de Ficció Televisiva, que té lloc a Igualada des del 2003.

Acaba de presentar el seu primer llarg documental com a directora titulat A la puta strasse. 2º Acto. Es tracta d’un retrat del tancament del bar 2º Acto i dels clients més particulars que freqüentaven aquest històric temple de la bohèmia, situat al cor del barri gòtic de Barcelona.

La pel·li que recomana és:

“El desencanto” de Jaime Chávarri (1976).

"Per més que la miri, no em deixa de fascinar el retrat que fa Chávarri de la família Panero. La viuda del poeta falangista Leopoldo Panero i els seus tres fills, narren les vivències més personals catorze anys després de la mort del patriarca i poeta. Una família d’alta societat i de gran cultura que es despulla amb tal luxe de detalls i sinceritat que em va impressionar la primera, la segona i totes les vegades que l’he vist.

La decadència i degradació de les declaracions dels fills i mare va en augment, fins al punt que cauen en una pluja de retrets vitals llençats des la més absoluta tranquil·litat i una elegància que espanta. La desintegració d’una família modèlica va agafant forma a través d’una estètica bohèmia i decadent que deixa entreveure un passat aparentment, gloriós.

És aquesta captació de la realitat més sincera, sense màscares ni vergonyes la que m’agrada i m’hi he sentit identificada quan buscava retratar la vida bohèmia del barri gòtic en forma de documental. La meva intenció en  A la puta strasse 2º Acto no ha estat mitificar un lloc, sinó donar valor a un lloc anònim i a un entorn, amb el màxim respecte.

“El desencanto” no jutja, no mitifica, la mirada del director, tot i que sempre és subjectiva, és neta, honesta i per això és per a mi, una obra de referència.

Llegeixo que el director, Jaime Chávarri, va iniciar el rodatge del què havia de ser un reportatge sobre el pare: Leopoldo Panero, i el material es va convertir en la pel·lícula El desencanto que ha acabat sent un símbol tant de la família com de l’època així com una pel·lícula de culte per a tota una generació.

Quan tot flueix bé, sorgeixen petites joies com aquesta, encara que desencantin.

 Recomanen no quedar-se sol després de veure la pel·lícula"

Anna Cervera