Divendres, 30/1/2015
977 lectures

Belfondo, de Jenn Díaz

«Un lugar donde el cura es un hombre ciego y Dios una mujer de carne y hueso». Així descriu Jenn Díaz el poble que protagonitza la seva primera novel·la: Belfondo. Un nom  del tot inventat que acaba resultant inquietantment familiar al lector. Perquè Belfondo podria ser qualsevol poblet de la dura postguerra, amb les seves misèries i dificultats per tirar endavant.

Aquesta jove escriptora barcelonina va debutar el 2011 amb aquesta novel·la que, salvant totes les distàncies, recorda  les grans narracions d’autores consolidades com Almudena Grandes o la desapareguda Dulce Chacón. Amb elles comparteix una sensibilitat única i una manera d’explicar les coses tan passional que les seves paraules arriben directament a les entranyes del lector. Perquè és així com escriu Díaz, amb les entranyes, i per això sacseja emocions i remou consciències. Al poble de Belfondo la vida transcorre aparentment monòtona: els seus veïns van de casa a la fàbrica i de la fàbrica a casa. I poca cosa més. Excepte alguns que somien a fugir de la teranyina absorbent que els suposa aquesta vida, lligada inexorablement a l’omnipresent amo de la fàbrica.

Així, la primera novel·la d’aquesta autora recorda Olor de colònia, de Sílvia Alcántara. Però només pel que fa a l’escenari de la novel·la. Belfondo és, sobretot, un retrat magnífic de la condició humana. Cada capítol és la història d’un dels seus veïns: la prostituta Beremunda; el mestre Arcadio; l’enterramorts Horacio; Cuca la campanera; el carter Leoclino... I un amo sense nom que els esclavitza fins al moll de l’os.

La vida de cadascun d’ells avança amb parsimònia fins a un final on s’intueix l’esperança d’una vida millor. L’últim capítol, que es diu precisament «La huida», esdevé una espècie de catarsi col·lectiva on afloren  les pors, ànsies i esperances de tots plegats.

Belfondo fou  el debut d’aquesta escriptora. Però si en voleu més, llegiu la seva última història: Es un decir, que ,com Belfondo, recrea amb gran encert el món rural.

1 Comentaris

J

Jaume Rodriguez I enrich

igualada

1 de febrer 2015.09:38h

Respondre

Bon diumenge Igualada
Si fos masclista en contemplant la foto de la escriptora diria .mare de Deu. quina dona! .cos . somriua.. bellesa .atractiu .fisica i quimica. llum. fotogenia.
Pero com que... Llegir més no soc masclista dire que el llibre ja m ha despertat tot l interes. Oh el millor es que es pot esser masclista I no masclista el mateix temps.Ho deixo per antropolecs. Sociesolecs etc Jo mentres afirmo m agradara un dia contemplar a la Sra. Jenn Diaze I mentres compare i llegire el llibreBELFONDO dsde dema mateix.

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.