Eres como eres, de Melania G. Mazzucco, és una novel·la reivindicativa, crítica amb la societat que manté lleis abstruses i retrògrades sense plantejar-se canviar-les. La mateixa societat homòfoba que no accepta que dues persones del mateix sexe puguin casar-se, o criar i educar amb amor una filla, com ho fan les parelles heterosexuals.

En Giose i en Christian s’estimen i després d’anys de convivència, en una visita a Budapest, decideixen que volen tenir un fill. Tot i que a Itàlia no es poden casar, volen compartir un nadó i aconsegueixen una filla amb una mare de lloguer a Armènia. La seva filla, l’Eva, serà una nena estimada, desitjada, mimada. L’Eva, quan té vuit anys és feliç i es considera la més afortunada de l’escola: ella és l’única que té dos pares. En Christian, a part d’estimar-la amb bogeria, li dona lliçons sobre la història de Roma, on viuen, i sobre els evangelis. L’altre pare, en Giose, l’alimenta, la cuida, la lleva, la vesteix, la porta a escola, l’adora.

Però la mort accidental d’en Christian ho capgira tot. L’Eva es converteix en una nena molt desgraciada. D’avui per demà queda òrfena de pares. En Christian, el pare legal, és mort. I també la separen d’en Giose. El Tribunal de Menors el considera “no apte” per a continuar criant la seva filla. Un excantant de vida extravagant i disbauxada té un passat poc edificant i el seu comportament particular és encara menys pedagògic. Malgrat que presenta apel·lacions no li atorguen la seva custòdia i a poc a poc es retira desmoralitzat i desconsolat a una casa familiar apartada, en un poble minúscul al centre d’Itàlia. 

“La sociedad de los bienpensantes los desaprobaba a ellos, pero sería Eva quien lo pagaría. Y Christian y él habían hecho todo lo posible para que no fuera así.”   

La vida de l’Eva empitjora a marxes forçades. Primer, els tiets –que són considerats “persones idònies” legalment per a la seva educació- es traslladen a Bèlgica, amb l’Eva i els seus fills. Més endavant, a Milà, la nena despunta en un mal geni i una rebel·lia ferotges que no són capaços d’entendre. A l’institut és víctima d’assetjament per part de companys que fan mofa del seu naixement. Li obren una pàgina a facebook que els serveix per a humiliar-la. En una sortida al museu s’abraona contra el company que l’ha traïda i l’empenta al metro. Aquest fet l’esporugueix i fuig a trobar el seu pare.

El viatge que fa l’Eva, buscant en Giose, és el camí que segueix la novel·la per donar a conèixer al lector la història d’amor dels pares de l’Eva. Tot llegint, t’endinses en les pàgines que s’obren al teu davant, gairebé diria que ets segrestat. S’hi troba una voràgine de sentiments i sensacions; capbussades en la història dels amants i en la de Dyonisius Exiguus, el monjo romà que va esbrinar quan va néixer Jesús i la seva excepcional manera d’equivocar la història. Ja que ell va datar el naixement del cristianisme i el calendari que ens regeix.

I és que aquesta escriptora italiana és una gran mestra oferint les històries més anodines desplegant-les alhora que es manifesten els sentiments més punyents i lacerants. Ja en altres novel·les seves, com Un día perfecto, o Vita, fa recórrer el lector per viaranys ben sorprenents, tot i que sovint siguin quotidians. Melania G. Mazzucco té una capacitat màgica per mesclar la vida present i la història humana en un tot indivisible, indestriable.