Divendres, 22/12/2017
644 lectures

Com es viu al paradís?

Dona al punt zero de Nawal El Saadawi, inèdita en català, publicada el 1975 per primera vegada, és el primer assaig  feminista de l’Orient Mitjà, un llibre fundacional. L’escriptora i metgessa egípcia Nawal el Saadawi fa seu el relat d’una dona, la Firdaus, que està esperant la seva execució. La Firdaus un dia accepta de parlar amb l’autora i li relata a boca de canó tota la seva vida, just abans de morir. La seva vida és un calvari, un infern; passa d’incongruents penúries al sofriment insuportable. Així la descriu a la introducció l’autora: «Tenia un do innat per capir ràpidament les coses, per desentrellar el significat ocult de tot el que succeïa, aquell que les ments constretes per un sistema educatiu, religiós i polític despòtic  i opressiu no solen captar, ja que el sistema anul·la les capacitats i la intel·ligència innates des de la infantesa.» 

Firdaus, -que significa paradís en àrab-, paradoxalment ha viscut a l’infern. Just després de matar un home i quan està a la presó pendent de morir, és quan es demostra a si mateixa i al món sencer que ha guanyat, que és lliure. La seva llibertat l’ha conquerida a través de totes les ferides que li han infligit els homes. Tanmateix, mai no li han fet abaixar el cap ni subjugar-se. Maltractada com a filla, obligada a casar-se amb un parent vell, treballadora humiliada; per guanyar-se la vida es prostitueix, i ho fa com una decisió personal: «Els homes no saben veure el valor de les dones. Com més alt posis el preu, més s’adonaran del que vals en realitat i estaran disposats a pagar tant com puguin.» Es creua amb un home que pretén ser el seu proxeneta, la vol sotmesa i vivint a les seves espatlles, a la qual cosa es rebel·la. 

La Firdaus, un cop empresonada, demostra la seva superioritat moral i la seva dignitat; ella sap que pot intentar un indult però no el vol, s’estima més morir lliure. Si demana algun favor l’haurà de pagar. Les dones sempre han de pagar un preu molt alt per no sotmetre’s als homes a Egipte, com a tants països musulmans (i no musulmans).

 

La cruesa amb què se’ns presenta la història d’aquesta dona impressionant no deixa desistir, al contrari, una vegada iniciada la lectura ja no es pot oblidar. I és que la sinceritat, amb què es va obrir a l’autora i amb què s’obre al lector, desarma: «Que passés el que hagués de passar, però jo m’havia de convertir en una dona respectable, ni que ho hagués de pagar amb la vida. Estava preparada per fer el que fos per aturar els insults a què estava acostumada, per impedir que els ulls ansiosos em recorreguessin tot el cos.» I encara més, colpeix: «El tribunal va decidir que era una dona honorable. Havia après que l’honor costava molts diners de protegir, però que per guanyar molts diners era imprescindible perdre l’honor.»

Ara que té tant d’impacte mediàtic la campanya #MeToo, que vol fer visible l’assetjament contra les dones arreu, aquesta lectura es fa encara més necessària, ja que palesa la radical i injusta desigualtat, al món egipci (i a tants altres països), entre homes i dones:

«Era l’única dona que s’havia aconseguit arrencar la màscara i veia la realitat, amb tota la seva lletjor. Em van condemnar a mort, no perquè hagués matat un home, de gent se’n mata cada dia, sinó perquè tenien por de deixar-me viure.»

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.