Dijous, 25/1/2018
1229 lectures

87 milions d’euros

Fa uns dies va aparèixer el ministre d’Interior espanyol detallant el cost total que va suposar l’operació que la policia espanyola va fer a Catalunya durant el referèndum de l’1 d’octubre. La xifra mínima d’aquest cost arriba a 87 milions d’euros. Segurament només veiem aquestes xifres als diaris esportius quan un equip compra o ven un jugador per 80 o 200 milions d’euros i poc ens podem imaginar amb què es podrien utilitzar millor. Jordi Basté fa uns dies va obrir el seu programa a RAC1 amb el mateix títol d’aquest article i destacant què signifiquen aquests 87 milions d’euros en àmbits com l’educació, la sanitat, la cultura o els incendis. Mentre Espanya es gasta 87 milions d’euros per evitar que la gent expressi el seu vot, resulta que és el país amb menys inversió en ciència i desenvolupament. Per tant, ens veiem obligats a fer un text parlant de números i de la inversió en ciència a Espanya.

Cada any Espanya es gasta més de 13.000 milions d’euros en ciència i desenvolupament. Tot i que sembli una xifra considerable, durant els últims anys de crisis o suposada recuperació econòmica, la inversió espanyola en ciència i desenvolupament ha seguit retrocedint. Mentre Europa es gasta un 27% més que fa 8 anys, a Espanya es destina a la ciència un 9% menys. Per tant, a Espanya encara no s’ha restituït la inversió mínima que es destinava abans de la crisis econòmica; és per això que va perdent posicions en la classificació dels països que més inverteixen en ciència i desenvolupament. Seguint amb els símils futbolístics, estaríem gairebé en zona de descens.

Sembla clar doncs que Espanya no vol ni pensa recuperar o augmentar la inversió en ciència i desenvolupament, que és el motor en altres països. Segurament és un país on la despesa militar o policial, amb operacions com les de l’1 octubre, passen per davant d’invertir en ciència o altres prioritats com sanitat, educació, cultura o ajudes a refugiats. Tot i que els 87 milions d’euros semblen una xifra insignificant comparat amb la despesa anual en ciència i desenvolupament, volem demostrar que aquests 87 milions d’euros invertits en ciència ajudarien molt més que les embarcacions “piolineres” del port de Barcelona, les porres o pilotes de goma als col·legis electorals o els sopars de les forces policials.

87 milions d’euros equivalen a finançar uns 34 investigadors durant 5 anys amb els contractes més prestigiosos (2,5 milions d’euros per investigador) que actualment existeixen a Europa (les ajudes ERC). Us imagineu que cada any 34 investigadors dins l’Estat espanyol poguessin optar a aquest tipus d’ajuda?

87 milions d’euros equivalen a fer uns deu programes de la “Marató de TV3” i per tant finançar centenars de projectes de recerca que ajuden a entendre millor moltes de les malalties que preocupen a la societat. Us imagineu que cada any (o cada 3 mesos com l’operació policial) es destinessin tots aquests diners a grups d’investigació espanyols?

87 milions d’euros equivalen a més de 290 investigadors Ramon y Cajal que a Espanya són els contractes postdoctorals per 5 anys que permeten a molts investigadors, que estan fora o volen seguir en investigació, establir-se en una institució de l’Estat espanyol. Imagineu què passaria si aquests diners es destinessin a finançar més contractes amb aquestes característiques?

87 milions d’euros equivalen a 15 milions d’euros més comparat amb els diners que es destinen cada any amb les ajudes predoctorals FPU del ministeri d’Educació que són les beques que permeten a uns 850 estudiants realitzar una tesis doctoral. Us imagineu no haver gastat el que es va gastar per l’1 d’octubre i en canvi donar aquests diners a 850 persones per poder realitzar la tesis doctoral durant 3-4 anys?

Aquestes només són 4 comparacions que ens poden donar la idea de com un millor repartiment dels recursos i no malgastar-los amb rampells d’autoritarisme podrien millorar les condicions de la investigació a Espanya i evitar moltes de les frustracions que provoca la investigació en aquest país. Amb això no volem dir que tots aquests diners s’haurien de destinar en ciència, ja que es podria fer el mateix article, igual que ho feia Jordi Basté a RAC1, parlant d’educació, sanitat, incendis, refugiats o cultura. Reflexionem-hi tots plegats, ja que un país millor no només és una obsessió o una moda de la gent independentista, també pot ser una millor distribució i aprofitament dels recursos. Mai no oblidarem les imatges de l’1 d’octubre, però tampoc hem d’oblidar l’impacte econòmic de totes aquelles accions.

 

Altres articles de Arnau I Georgina

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.