Dimarts, 24/1/2017
1816 lectures

Donacions solidàries?

Durant les últimes setmanes han aparegut diferents notícies referents a la donació d’òrgans i també de sang, el que coneixem com a transplantaments. Mentre a França s’aprovava una llei que convertia a totes les persones en donants d’òrgans i teixits en morir, a Catalunya les existències de sang es reduïen molt fins arribar a una situació límit. Mentre des dels mitjans de comunicació es feia una crida a ser solidaris i donar sang, apareixia una notícia que destacava que a Catalunya s’havien batut rècords en els transplantaments d’òrgans realitzats durant el 2016. Veient aquestes notícies sorgeixen diferents preguntes: per què no s’aproven lleis com la francesa a tots els països? Per què només donem sang quan els mitjans de comunicació gairebé ens hi obliguen quan hi podríem anar lliurement uns quants cops a l’any? Per què no es dona més valor a la importància de ser donants tot i ser un país molt avançat en transplantaments? Segurament una de les solucions a totes aquestes preguntes seria que a part d’aprendre matemàtiques o llengües a l’escola, també hauríem de conscienciar nenes i nens de la importància que té ser donant d’òrgans o de sang. Des d’aquest article només volem acostar la rellevància de ser solidaris, no per altruisme, sinó per necessitat.

El trasplantament consisteix en la substitució d'un òrgan o teixit deteriorat per un altre que funciona correctament. El primer transplantament de la història va ser el 1905 quan es va trasplantar amb èxit una còrnia. Des de llavors, la ciència i tecnologia han fet grans avenços per arribar a trasplantar ronyons, cors, penis i fins i tot extremitats senceres. A Espanya es van iniciar durant la dècada dels 60 i actualment som un dels països pioners en trasplantaments en el rànquing mundial. Les donacions poden ser de donant viu o donant que ha traspassat (en mort cerebral o per parada cardiorespiratòria). Es poden donar òrgans, teixits, sang i precursors hematopoètics. Els receptors seran aquelles persones en llista d’espera que siguin més semblants genèticament per evitar-ne un rebuig. En la compatibilitat donant-receptor s’han de tenir en compte molts factors: grup sanguini, sistema HLA (molècules que ajuden a diferenciar el que és propi d’allò que és aliè i asseguren la resposta immune), inexistència d’anticossos en el receptor contra l’òrgan i factors físics.

Però... realment, què és el que fa que es rebutgi un òrgan? Per quins mecanismes el nostre cos no ho accepta i reacciona de manera que pot provocar la mort? El rebuig és la resposta de l’organisme contra l’òrgan trasplantat a través del sistema immunitari, que és l’encarregat de protegir-nos contra les infeccions. És a dir, el nostre sistema de defensa a vegades ens pot jugar una mala passada. En el cas dels transplantaments, la causa del rebuig és que el sistema immunitari del receptor, el que moltes vegades és beneficiós per a nosaltres, ataca l’òrgan trasplantat. De fet és un procés totalment previsible, ja que la funció del sistema immunitari és reconèixer molècules estranyes a l'organisme i provocar el desencadenament de mecanismes immunològics que les destrueixin. Aquest també és el procés que té lloc quan el cos combat microorganismes, com bacteris o virus i que podrien causar-nos una malaltia. És per això, que per evitar el rebuig d’un òrgan s’utilitzen teràpies immunosupressores que redueixen aquesta defensa de l’organisme per evitar que el nostre propi cos rebutgi una operació que ens podrà salvar la vida.

Com ja hem dit, la donació és un acte altruista i anònim pel qual una persona, o la seva família, manifesta la voluntat que, a partir del moment de la seva mort o també en vida, qualsevol part del seu cos que sigui apta per al trasplantament pugui ser utilitzada per ajudar a altres persones o per a mitjans científics. Tot i això, no ens hem d’oblidar que aquest acte pot salvar la vida d’una altra persona i és per això que hauríem de deixar-nos d’heroïcitats i altruismes i convertir les donacions en un fet quotidià i normal. Segurament en un futur no molt llunyà, es podran imprimir òrgans amb impressores 3D i no ens caldran tants donants. Ara bé, la falta d’informació, educació i conscienciació té un impacte en les nostres donacions solidàries i segur que en molts casos es podria haver evitat que gent a l’espera d’un transplantament acabés perdent la vida.

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.