Dimarts, 20/12/2016
1822 lectures

Projecte Rumba

Aquest mes canviem una mica el format del nostre article i us proposem una entrevista amb la Laia Morató per endinsar-nos al projecte Rumba. Es tracta d’una iniciativa molt interessant que introdueix el gos a les aules per tal de millorar l’educació de nens i nenes amb dificultats. Com veureu, es tracta d’un projecte que ens pot fer reflexionar de com a vegades qualsevol iniciativa que fugi una mica dels estàndards de l’educació clàssica pot millorar-ne les prestacions i, fins i tot, ajudar a nens i nenes per a qui no s´ha trobat cap solució idònia fins ara. Aquí teniu l’entrevista.

 

Com va sorgir la idea que la teva gossa Rumba podria ajudar-te a educar nens amb dificultats?

Des del primer dia que va arribar la Rumba a casa vam saber que tenia un caràcter molt social, tant amb altres gossos com sobretot amb les persones. Des de petita, quan sortia pel carrer, si sentia un infant plorar corria fins a consolar-lo; també quan altres gossos es barallaven ella intervenia i els separava i això ningú li havia ensenyat, ella té el seu caràcter i la seva manera d’interactuar amb el món. Va ser al cap del temps d’observar el seu comportament que ho vaig relacionar amb el món de l’educació. Alhora, també coneixia casos d’infants amb autisme que feien teràpia amb animals, sobretot amb gossos i vaig començar a fer la recerca dels efectes en infants amb trastorn d’espectre autista que treballaven amb animals. Els seus progressos i la seva vinculació amb el món augmentaven en estar acompanyats d’un animal. Així, doncs, se’m va acudir que si en treballar amb un animal augmentava la motivació de l’infant i la seva connexió en les tasques a realitzar, perquè no provar-ho amb qualsevol infant que tingui dificultats en el procés d’aprenentatge i de forma integrada dins l’escola.

 

Com ha estat el procés per arribar a integrar-la en les teves classes? Quina ha estat la teva formació? Quines dificultats has tingut?

Un cop l’escola on treballo estava disposada a fer entrar la Rumba com a suport per aquells infants amb dificultats, vam seguir un procés d’adaptació de la Rumba a l’espai i lloc on treballaria. Inicialment les dues vam rebre una formació en intervenció assistida amb animals, on ens vam formar de forma teòrica i pràctica per a la correcta interacció entre animal i infant. Aquesta formació va ser de gran ajuda, ja que ens va donar les bases per poder realitzar aquesta feina amb uns fonaments sòlids i estables. Posteriorment i abans de començar el curs escolar amb els infants, la Rumba i jo vam fer l’adaptació a l’entorn escolar, ella es va adaptar als materials amb què treballaria, a l’entorn i també amb el professorat i alumnes.

 

L’adaptació de la Rumba va ser ràpida i senzilla, ja que de seguida va estar disposada a treballar i va agafar ràpid el seu rol dins l’escola. Les dificultats amb les que ens podem trobar és que tots els infants volen participar en el projecte Rumba, i actualment, per organització escolar i per recursos humans, només podem disposar d’algunes hores per aquest projecte i, evidentment, es prioritza la intervenció dels alumnes amb més necessitats, tot i que s’està estudiant poder-ho aplicar a tots els infants de l’escola, ja sigui fent grups flexibles o sessions grupals amb la Rumba perquè tothom en surti beneficiat.

 

Com veus l’experiència després d’uns mesos practicant-la? Com se senten els nens/es i la teva gossa?

Realment hi ha un abans i un després d’haver introduït la Rumba a l’escola. Tots els infants saben que el dimarts ve la Rumba i ja l’esperen amb els braços oberts per omplir-la d’abraçades i petons; la Rumba els rep encantada i els belluga la cua en senyal d’agraïment.

 

Fa relativament poc temps que els infants participen en el projecte, però ja es comencen a observar alguns progressos molt positius. Hi ha infants que participen en el projecte perquè han tingut experiències a la vida difícils o traumàtiques i que han desenvolupat un nivell d’autoestima molt baix i això els repercutia a l’hora de fer classe. Amb el projecte Rumba s’han vist augmentats aquests nivells d’autoestima i també un progrés en alguns aspectes del seu desenvolupament curricular. Hi ha casos com els dèficits d’atenció que a través de la Rumba assoleixen una connexió més forta i profunda, un nivell d’atenció més alt i, per tant, es poden assolir amb més facilitat els coneixements que s’estiguin treballant.

 

En termes generals l’experiència està donant resultats molt positius i és un bé per als alumnes complementar la seva formació amb l’experiència de conviure amb un animal que, siguis com siguis, del color que siguis, tinguis el que tinguis, sempre estarà contenta de veure’t.

 

Creus que vivim en una societat on es dona totalment suport a iniciatives com aquestes?

Crec que he tingut molta sort de trobar una escola on vulguin promocionar un projecte com aquest. Si no fos una escola que ja té un projecte en què creu que s’ha de naturalitzar més l’ensenyament, és a dir, aprendre a conviure amb animals, a relacionar-s’hi de forma positiva; crec que si no hagués estat així ho hagués tingut molt difícil. Hi ha molt males creences sobre entrar animals a dins les aules i el seu contacte amb els infants, alguns penses que porten malalties, paràsits, etc. Per tal que els infants tinguin contacte amb un animal és evident que el portaràs en les condicions adequades i per tant no hi ha cap perill que l’animal pugui contagiar res; no obstant això, hi ha molta gent a qui li és difícil de creure.

 

Crec que hi ha esperança que augmentin aquest tipus d’intervencions en la nostra societat, ja que cada cop s’està promovent més una relació amb la natura i tot el que prové d’ella de forma més pròxima. Quan vaig entrar en el món de l’educació, per exemple, gairebé no hi havia horts a les escoles; des de fa un temps ençà a ara, cada cop són més les escoles que es beneficien dels recursos que proporciona tenir un hort escolar. Cada cop són més les escoles que promocionen aprenentatges basats en el transcurs natural de l’infant. Poc a poc, considero, que també s’anirà promovent l’entrada dels animals dins les aules o l’entorn escolar com a recurs que fomenta la correcta interacció amb la natura, fet que repercuteix també en una correcta interacció en l’àmbit social. Realment la introducció d’un animal, amb la correcta formació i adaptació, a l’entorn escolar promou aprenentatges i interaccions que només són de caire positiu i que, a més a més, s’estenen i s’extrapolen a la interacció amb la resta de persones. Sovint ens queixem que cada cop més la societat està deshumanitzada, que ja no hi ha el concepte d’ajudar el que ho necessita, que cadascú es mou de forma individualitzada. Doncs bé, la introducció d’un animal i la seva relació amb els infants fa que augmenti la socialització entre ells, la correcta interrelació i la capacitat d’ajuda. És un benefici molt gran que esperem que augmenti en escreix al llarg dels anys.

 

Com veus el futur per al projecte Rumba?

El futur més pròxim sembla apuntar cap a un augment de la intervenció de la Rumba dins l’escola. Els resultats que a priori s’estan obtenint estant mostrant resultats molt positius i favorables respecte el desenvolupament dels alumnes i, per tant, s’està estudiant la manera d’implementar el recurs de la Rumba de forma permanent dins l’escola. És a dir, la Rumba actualment només intervé un dia a la setmana dins l’escola, ja que per raons de recursos humans és inviable que hi pugui participar més dies. Doncs bé, de cara al curs que ve, s’està buscant la manera de poder fer que la Rumba pugui intervenir tots els dies de la setmana per poder atendre a més infants i obtenir més beneficis d’aquest projecte. Així, doncs, això també repercuteix en la necessitat de tenir més d’una Rumba, ja que un sol gos no pot absorbir tantes hores ni tants infants. Per tant, el nostre futur sembla molt esperançador i sembla que es va ampliant progressivament, fet que ens permet expandir aquest recurs tan beneficiós a més infants i això ens fa estar molt contentes i orgulloses a les dos.

 

Com veieu es tracta d’un projecte interessant del qual s’han d’esperar els resultats i analitzar-los amb calma. Malgrat això, aquest és un exemple que l’educació ha de fugir de la imatge clàssica del professor/a explicant i els nens i nenes prenent apunts. L’educació ha de combinar aquestes classes magistrals amb iniciatives que estimulin que els alumnes es busquin la vida per aprendre i que interactuïn més amb el seu entorn. A més a més, la introducció d’horts o “Rumbes” afavoreixen que l’alumne creixi de la mà de l’entorn natural i amb una major estima a la ciència que serà beneficiós pel futur de la societat.

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.