Dimarts, 19/9/2017
1716 lectures

Temps d’huracans

Aquest mes fugim un mica d’explicar com funciona el nostre cos o cervell per endinsar-nos en un tema apassionant i espectacular, però alhora molt preocupant. Malauradament, les notícies de les últimes setmanes s’han omplert d’imatges demostrant el poder destructiu de diferents huracans que han afectat diferents illes de l’Atlàntic i fins i tot parts de Florida. Irma, Cathia o Jose han omplert titulars acompanyats d’imatges i registres increïbles deixant destrucció i víctimes arreu on han passat. Però... a part de les males notícies que ens arriben, és difícil trobar respostes a les següents preguntes: sabem què és un huracà? Per què els classifiquem en diferents categories? Per què sembla que n’hi hagin més últimament? D’on venen els seus noms? Com es formen i evolucionen els huracans? En aquest article intentarem respondre a moltes d’aquestes preguntes.

El nom genèric d’aquests fenòmens és cicló tropical: s’anomenen ciclons ja que els vents giren en contra del sentit de les agulles del rellotge, i tropical ja que s’origina en les zones dels tròpics. A part d’aquest nom genèric podem trobar diferents noms depenent del seu origen: huracà (oceà Atlàntic), cicló (oceà Índic), tifó (oceà Pacífic), Willy Willy (Austràlia) o Bagyo (Filipines). En aquest article ens centrarem només en els huracans. Un huracà és un sistema atmosfèric que es genera sobre l’oceà Atlàntic i, com hem vist aquests dies, poden tenir diferents categories. L’escala Saffir-Simpson és la que defineix i classifica els huracans en funció de la velocitat dels vents i pressió atmosfèrica: categoria 1 (119-153 km/h), categoria 2 (154-177 km/h), categoria 3 (178-209 km/h), categoria 4 (210-249 km/h) i categoria 5 (més de 250 km/h). Com també hem vist aquests dies, aquests huracans adopten diferents noms que provenen de la necessitat de donar un nom de persona a cada huracà per tal de facilitar els avisos i seguiments. Existeixen llistats de noms que alternen noms masculins i femenins per ordre alfabètic, que varien depenent de la zona i que es van repetint periòdicament. En cas que hi hagi un huracà molt destructiu es retira el seu nom i es substitueix per un altre.

Els huracans afecten sobretot les illes del Carib o la costa est dels Estats Units i podríem pensar que és prop d’allà on es formen. La realitat és que la majoria d’aquests huracans es comencen a formar a una regió allunyada d’aquests llocs ja que s’originen a la costa propera a Cap Verd, a l’Àfrica. Allà coincideixen vents càlids d’est a oest procedents del desert del Sàhara amb els vents humits i més freds procedents del sud de l’Àfrica. Aquesta combinació origina aquesta mena de remolí que viatge de l’Àfrica en direcció a la costa i illes americanes. Durant el mes setembre és quan els vents del desert del Sàhara són més forts i empenyen aquests remolins, més tard anomenats huracans, a viatjar per l’oceà Atlàntic fins arribar a les illes del Carib. Allà, on les aigües poden arribar a valors pròxims als 30 graus, es creen tempestes que combinades amb els remolins provinents de l’Àfrica poden arribar a formar un huracà. És doncs curiós destacar com aquestes tempestes que porten pluges torrencials i inundacions provenen d’un dels llocs més secs del planeta com és el desert del Sàhara.

Veient les imatges de l’huracà Irma que ha afectat les illes de Carib podríem dir simplement que és culpa del canvi climàtic. Tot i això, sempre han existit huracans i cada setembre n’hi han dos o tres que acaben produint efectes greus a les illes del Carib. El canvi climàtic produeix un escalfament global del planeta i conseqüentment de les aigües dels oceans. Aquest fet augmenta la possibilitat que es formin huracans cada vegada més potents ja que la diferència de temperatura entra l’aigua de l’oceà i els vents atmosfèrics és cada cop més alta. Així, els últims anys hi han hagut huracans cada cop més virulents (Katrina, Irma), i sembla que hi ha una correlació directa entre escalfament global i increment del nombre de ciclons. Tot i els arguments a favor i les evidències, la comunitat científica encara no es posa d’acord en establir una relació directa entre canvi climàtic i ciclons tropicals.

Esperem que amb aquest article ajudem a entendre millor què hi ha darrera les imatges devastadores que ens han arribat aquests dies. A més, tot i que és una obvietat, si no cuidem el planeta seguirem veient desastres naturals com aquests amb més virulència i destrucció. En aquest sentit, volem acabar amb una notícia que demostra la “intel·ligència” de la natura: una de les residències de Trump, aquest president americà que no es creu el canvi climàtic o les mesures per fer-hi front, ha quedat totalment destruïda pel pas de l’huracà Irma.

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.