Dimecres, 31/12/2014
1272 lectures

Aparcant solars

En els darrers anys, a Igualada s’està impulsant una política pública pel reciclatge temporal de buits urbans. Es tracta de solars que no van ser edificats durant l'època del boom urbanístic (ni abans) i que ara, amb l’esclat de la bombolla, s'han submergit de ple en un stand-by indefinit.

Alguns d’aquests solars, com el de davant de l’actual oficina de correus, portaven desenes d’anys urbanitzats però sense acomplir amb la seva funció social obligada per a la qual van ser produïts (recordem que la producció de l’espai és una producció social), deixant en evidència la seva vocació especuladora en el pitjor sentit de la paraula.

Ara, seguint l'estela iniciada per diferents moviments socials i grups de veïns en altres territoris, Igualada s’ha llençat en un procés, des de dalt cap a baix, per  recuperar alguns d’aquests solars per a un ús temporal i alternatiu al previst, en una versió igualadina d' "urbanisme del mentrestant”.  

Recuperar un buit urbà des de l'administració no és fàcil. Ni legalment ni organitzativament. Implica fer un esforç de gestió, persuadint la propietat i fent equilibris legals. A més, políticament suposa el reconeixement de la disfuncionalitat que suposa un buit urbà i la preocupació d’abordar un problema que durant anys restava ignorat.

D’aquesta manera, a Igualada s’han posat en ús una sèrie  de solars. I d'entre tots els usos i models de gestió possible sobre buits urbans, els solars d'igualada reciclats s'han destinat temporalment a l'ús únic d’aparcament de cotxes, amb prop de 800 places.

Zona blanca comercial davant de la oficina de Correus. Autor: Alfons Recio

Però les pràctiques de reciclatge urbanístic van més enllà. Existeix tot un repertori de reaprofitament de solars, amb projectes més cívics i inclusius, amb implicació i gestió de veïns, col·lectius i entitats, més enllà del que representen unes zones d'aparcament o, fins i tot, dels recurrents horts urbans. De fet, al marge de la reutilització mateixa de l'espai, un dels grans elements positius que pot aportar la recuperació social de solars és que aquests esdevinguin espais cívics, noves àgores que catalitzin processos de socialització i trobada. L'ús únic d'aparcament exclou aquesta dimensió cívica.

Fins i tot la Diputació de Barcelona ha realitzat un recull d’experiències en reciclatge temporal de buits urbans. D’entre els exemples recollits, es destaquen casos locals com Recreant Cruïlles, un solar de gairebé 6.000m2 que, sota l'impuls de l'AAVV de l'Esquerra de l'Eixample, va crear un espai autogestionat pels veïns i veïnes, amb múltiples usos com culturals, formatius, ecològics (no podien faltar els sempre presents horts), recreatius i esportius.

Al  web també s'hi ressenyen exemples internacionals com el projecte Stalled Spaces a Glasgow, en què l'ajuntament i la Glasgow Housing Association han activat 15 hectàrees en diferents espais industrials obsolets, amb la complicitat d'entitats i veïns. Als espais, s'hi duen a terme activitats culturals, artístiques, lúdiques,  campanyes educatives, etc.

Altres exemples molt coneguts són el Campo de Cebada, al barri de La Latina de Madrid, en què els veïns van dotar d'ús comunitari un solar en el qual mai s'arribava a construir un promès poliesportiu.  

Espai Germanetes (Recreant Cruïlles). Autor: Carles Baiges, LaCol. Font: http://www.arquitectura-politica.org/?p=648

Fins i tot, el projecte Increasis recopilava tot de dispositius, eines i pràctiques per a l'activació de patrimoni infra utilitzat.

La recuperació de solars contrasta amb la política sobre el duet Espai pels Somnis - Cal  Badia, a partir de la qual es proposa omplir un buit (només per a joves) per a buidar-ne un altre (iniciat per joves però que ja va més enllà, acollint una gran diversitat d'entitats i moviments socials).

En definitiva, a partir del costós esforç que s'està fent per  apostar per una política de reciclatge urbà, valdria la pena superar la fase "aparcaments" per  explorar, almenys en algun solar, altres maneres de posar en ús un buit urbà, de manera més social i participada, que inclogui també  aquelles persones que no van en cotxe a tot arreu i que ara no gaudeixen dels solars. I també, apostar per vehicular els processos que des de baix, han iniciat a Igualada la recuperació de buits, espais que permeten que a la nostra ciutat també es recuperi el valor d'ús més enllà del valor de canvi.

1 Comentaris

E

Eduard

Igualada

31 de desembre 2014.09:28h

Respondre

SI, i també posta en ús econòmic - social d’alguns espais, en un temps de profunda crisi econòmica en la qual moltes families ho estan passant molt malament. Estic pensant en el horts urbans... Llegir més (municipals), que en el cas de, per exemple, de Vilanova del Camí ja ens porten anys, dècades d’avantatge. Donen aliments (estalvi en despeses cotidianes) i també una motivació a moltes persones i families. De forma semblant es podrien dedicar esforços i recursos a altres activitats com tallers artesanals, a on la gent apregui (per exemple cuinar, cosir, reparar, etc) i també estalvii i es relacioni i incrementi la seva autoestima. Recursos, limitats, que ara es dediquen a activititats NO PRODUCTIVES, com arrangaments de voreres, il.luminació nadalenca, pistes de gel, etc. que poden tenir sentit en una societat opulenta, però que ara no és el moment. Bones festes a tothom.

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.