Dimecres, 10/1/2018
787 lectures

Pervertint la supramunicipalitat a la Conca

Al sopar de la Unió Empresarial de l’Anoia del passat 6 de juliol, el Conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, va sorprendre a molts amb un anunci d’interès urbanístic: La redacció d’un nou Pla Director Urbanístic (PDU) per tal de desenvolupar 300 noves hectàrees de sòl industrial al Nord d’Igualada, ja al terme municipal d’Òdena. Pocs dies desprès, el 28 de juliol, la comissió d’urbanisme va aprovar iniciar la redacció del Pla.

Per entendre el cas particular a la Conca d’Òdena, convé posar l’urbanisme català recent en context. En aquest sentit, un dels grans canvis que ha viscut l’urbanisme els darrers anys ha estat la emergència d’un nou actor territorial amb capacitat per a classificar sòl i executar planejament directament, per a transformar i urbanitzar. Fins a aquell moment, els ajuntaments eren els que tenien aquesta competència en exclusiva. Però després de l’esclat de la bombolla immobiliària i en un context de crisi econòmica profunda, alguns van començar a veure en l’urbanisme una “eina de dinamització territorial”. Aquest moment va coincidir amb la proposta de Sheldon Adelson d’un “Eurovegas”, que s’havia d’implantar sobre el delicat entorn del delta del Llobregat. La generalitat estava a favor d’aquesta proposta ja que hi veia una oportunitat de “dinamització econòmica”, però l’Eurovegas de Mr Adelson no comptava amb el consens del territori i de fet, l’ajuntament d’El Prat que era un dels que havia d’aportar-hi terrenys, es mostrava totalment en contra. Aquesta discrepància entre Generalitat i món local representava un obstacle per a la implantació dels macrocasinos i hotels. Dons si els ajuntaments no consideraven adequat modificar el seu planejament urbanístic per permetre aquest creixement en ple parc agrari del delta del Llobregat, la Generalitat no podria tirar endavant el projecte.

Es possible que aquest context inspirés una de les modificacions de la llei d’urbanisme vigent, el que és va conèixer com a llei òmnibus d’urbanisme, la Llei d’Urbanisme 3/2012.

Aquesta llei va introduir els anomenats “sectors d’interès supramunicipal” (articles 6 i 19). Amb la nova Llei d’Urbanisme, la Generalitat es dotava de capacitat per a impulsar directament la transformació urbanística d’un sector de sòl fent ús d’un PDU sense necessitat de pactar amb els municipis afectats o que aquests adeqüin els seus POUMs. Per a poder fer-ho, s’havia de justificar que el sector en qüestió fos d’interès supramunicipal, el que permetia “l’execució directe d’actuacions d’especial rellevància social o econòmica o de característiques singulars”.

És aquest canvi el que ha permès que la generalitat, si vol fer un polígon, o un centre integral de mercaderies, o un Eurovegas, o un Barcelona world, etc., pugui fer-ho directament sense l’aprovació expressa dels municipis.

Dit això, tornem a la nostra comarca. El PDU proposat pel conseller Rull no es el primer que cau sobre la Conca. El primer, encara vigent, va ser el PDU de la Conca d’Òdena (PDUCO), aprovat l’any 2008. Aquest document tenia per objectiu coordinar els diferents plans urbanístics municipals sota un model urbà conjunt, donant resposta a la estratègia territorial que el Pla Territorial Parcial de les comarques centrals proposava per la conca d’Òdena, que podia ser de creixement.

Va ser molt contestat, especialment des de l’Espelt (i de fet, un dels líders de la protesta va ser posteriorment alcalde d’Òdena) pel creixement industrial i residencial que proposava a tota la zona entre l’Espelt, Cal Morera, etc. A Òdena el PDUCO possibilitava ordenar un espai especialitzat en logística de 318ha, i establia una parcel·la mínima de 2.500m2.

 

 PDUCO (font: registre del planejament urbanístic de Catalunya)

 

Anys més tard, ja sota el marc de la llei òmnibus d’urbanisme, la generalitat va promoure un altre PDU, aquest supramunicipal i d’interès econòmic. D’aquesta manera, la Generalitat podia fer cristalitzar el nou polígon industrial directament. D’això se’n va dir urbanisme express. L’objectiu era acollir els adobers que volguessin marxar del barri del Rec d’Igualada. Es tractava del PDU del Parc d'Innovació d'Igualada-Jorba. Aquest pla es va aprovar inicialment a finals de 2014 i avui dia (segons informa el TES al seu web) encara està en una fase de resposta d’al·legacions.

PDU “dels adobers”.  (font: registre del planejament urbanístic de Catalunya)

 

Així, aquest nou PDU supramunicipal anunciat pel conseller sembla que afectaria justament uns espais que ja estaven sent ordenats amb altres plans directors. A priori, es fa estrany, doncs el PDUCO ja permet desenvolupar 318 ha a la zona nord d’Igualada i el PDU “dels adobers” ja està en procés d’aprovació.

La clau de tot plegat és que el nou polígon d’Òdena, definit pel PDUCO, només es podia urbanitzar si l’ajuntament volia i l’incloïa dins el seu POUM. Amb altres paraules, la sobirania municipal és el que primava pel creixement d’Òdena.

Amb tot, la Generalitat vol impulsar les 300 noves hectàrees industrials al terme d’Òdena, i per fer-ho directament necessita afectar a més d’un municipi. Aquest és un bon exemple de filigrana que darrerament practica, incloure a altres municipis en sectors discontinus. Així, aprofitant que el PDU “dels adobers” encara no està aprovat, s’ha inclòs aquest sector dins del pla del Conseller, cuinant així la supramunicipalitat del nou PDU. PDU sobre PDU.

Aquesta pràctica, al marge de mermar la capacitat dels ajuntaments per decidir que volen fer amb el seu territori i minar les estratègies de desenvolupament local, tampoc respon a la necessitat de pensar urbanísticament els territoris com el de la Conca d’Òdena de manera supramunicipal. Així doncs, el nou mecanísme acaba per ser només la via legal per a imposar determinats creixements poc contextualitzats i de manera exprés i amb una escassa participació ciutadana, tot pervertint el valor de la coordinació supramunicipal.

 

1 Comentaris

pepsolev

Pep Solé Vilanova

L'Espelt

12 de gener 2018.20:06h

Respondre

Interessant article que ara no comentaré perquè no disposo ni de l’espai ni del temps i segurament tampoc és el lloc com diré després.

Si que em quedo amb la reflexió final que trobo... Llegir més rellevant.
Per una tema com el futur del REC es fan estudis, concursos d’idees, participació ciutadana i després d’un any i mig es comença a saber com es vol el REC.

La pregunta és la seguent: per què en un tema, important com és el futur del REC, es busca aquest ressó, la participació ciutadana, es fa un Consell del REC, concurs d’idees i per un tema com és l’economia de la Conca, que afecta a 3Km2 de la Conca (Igualada té 8Km2) ni tan sols s’explica què es vol fer?

Posats a criticar faig proposta.

La zona més plana, més ben comunicada, amb tots els serveis a tocar, infraestructures i comunicacións fetes, per fer un gran polígon industrial és la plana on hi ha l’Aeròdrom d’Òdena.

Per què quan hi ha necessitat de sòl de qualitat industrial és manté un aeròdrom que beneficia a quatre, que no aporta res a Òdena enlloc de modificar 3 Km2 de natura, entorn rural i zona de lleure de la majoria d’Igualadins i ciutadans de la Conca d’Òdena?

La Plana de l’Aeròdrom dona continuitat als Polígons Industrials del Plans (Gavarreres, Arau, Riera de Castellolí i Rigat), i també a la zona on havia d’anar el projecte de Gran Europa (ara abandonat).

Mireu la Conca des de Google Maps i valoreu quin és el lloc més raonable, més ben comunicat, a tocar d’arees industrial actuals i on hi ha totes les comunicacions i per cert, estació elèctrica.

Per cert, Montbui, donant continuïtat al Poligon dels Plans de la Tossa, té a continuació una gran plana que perfectament pot tenir un gran polígon industtrial.

Quan s’obrirà el debat ciutadà per decidir on ha de créixer industrialment la Conca?

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.