Dijous, 10/11/2016
1049 lectures

El Rec, de frontera a ròtula

Sens dubte, el barri de les adoberies d’Igualada -o barri del Rec- és un dels més representatius d’aquesta ciutat. Tot un barri sorgit de l’ús de diferents recursos locals, com l’aigua del riu i de l’aqüífer, el camí de Madrid (les pells dels animals morts a la ruta eren un imput adober), però també els recursos comarcals com l’escorça de pi que era usada al procés adober. 

Un dels punts d’extracció d’aquesta escorça eren els boscos de Santa Margarida de Montbui. L’any 2014, en el marc de les jornades europees del patrimoni, l’historiador de Montbui Daniel Gonzàlez va organitzar un recorregut guiat per diferents espais de Montbui lligats a l’activitat adobera i al clúster del Rec (no només) d’Igualada. Per exemple, Gonzàlez va explicar que la pista de petanca de La Vinícola era un dels espais on es concentrava aquella escorça per a subhastar. El recorregut també va mostrar la mateixa Vinícola - que abans d’esdevenir fàbrica de licors havia estat adoberia- , el molí d’escorça de Pi que hi ha a la plaça de Finisterre - que havia estat impulsat pels propis adobers) o el recinte de “els tints”, on ,a part de tenyir tèxtil ,es duia a terme part del procés adober.

Però una de les informacions més curioses que va donar Gonzàlez feia referència al fet que, abans d’una riuada de l’Anoia del 1842, el marge Montbuienc del riu Anoia també acollia adoberies.

Moltes vegades la realitat territorial i les relacions econòmiques i socials superen les fronteres administratives. I en aquest cas, l’àmbit territorial que avui entenem com a adober d’Igualada, temps enrere vessava per fora del límit municipal tot deixant una petjada física i patrimonial a la trama urbana de Montbui. 

Podem pensar també la manera com el barri del Pi de Santa Margarida de Montbui va ser aixecat, a mitjan del segle passat, per la gent que va acabar treballant a la indústria igualadina, i en ella, a adoberies del Rec.

La relació funcional entre els dos marges del riu Anoia sempre ha estat estreta. No per casualitat també des del barri del Pi han sorgit moviments veïnals que reclamaven millores ambientals del sector adober i per al riu Anoia. Però també és veritat que anys enrere, quan el Rec era aquell barri que girava l’esquena a Igualada i al qual costava baixar, també podria haver actuat de frontera física entre municipis,  fins i tot més que el mateix riu. Es té l’ oportunitat de pensar de manera supramunicipal l’àmbit adober per tal que definitivament tot l’entorn del riu Anoia compartit entre diferents municipis passi a ser un espai de ròtula. A Catalunya tenim menys experiència de la que faria falta en urbanisme supramunicipal. A la conca d’Odena, ni tan sols un pla urbanístic supramunicipal com el Pla Director Urbanístic abordava aquest àmbit supramunicipal més enllà d’una relocalització de fàbriques entre municipis. 

És un moment en què s’està executant un concurs de projectes urbanístics sobre el barri del Rec, amb un àmbit territorial de treball restringit al terme municipal d’Igualada (lògic, ja que el promou i el paga l’ajuntament d’Igualada) però donat que els treballs que en sortiran no tindran cap transcendència legal, hagués estat interessant explorar aquest àmbit de ròtula central supramunicipal que pot ser el barri Adober. Tot i que potser, el correcte seria que aquesta reflexió s’impulsés des de la Mancomunitat de la Conca d’Òdena, com a ens que aglutina els diversos municipis implicats.

En definitiva, en algun moment caldrà fer l’exercici de pensar aquest àmbit de manera supramunicipal per acabar de cosir aquesta peça urbana, ja que el Rec d’Igualada i de fet tot l’entorn de l’Anoia i els marges, poden actuar com a ròtula de la ciutat ampliada que és la Conca d’Òdena.

 

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.