Divendres, 31/7/2015
1070 lectures

Adaptar-se a les vacances

Normalment quan estem “bé” ens mengem el món. Només som conscients de la debilitat humana quan estem malalts. Creiem que ho tenim tot sota control i, de sobte, un virus minúscul que ni tan sols veiem a través d’un microscopi ens inhabilita i ens deixa fora de joc.

Caminar per la muntanya ens ofereix una perspectiva diferent. Quan ens apropem a una gran muntanya ens sentim petits davant la bellesa i la perfecció de la naturalesa. Experiències com aquesta ens ajuden a descobrir la importància de l’adaptació. Ens adaptem a diferents altures, a diferents temperatures o, fins i tot, a una selva: ens adaptem per sobreviure.

Quina és la meva capacitat d’adaptació a la “selva” on visc habitualment? Com m’adapto a la meva família, al meu treball, etc.? Una manera de saber-ho és observant el meu grau d’impaciència perquè la paciència està directament relacionada amb l’adaptació. Normalment, la impaciència està relacionada amb l’anticipació i implica voler les coses abans d’hora. Tot té el seu moment. Esperar el moment oportú és una virtut que implica desenvolupar paciència i adaptar-se al que hi ha, no al que vols. No és una actitud passiva sinó centrada.

Les vacances són una manera de comprovar la meva capacitat d’adaptació a noves situacions: aire lliure, calor, esport… Però també a situacions imprevistes: cues de trànsit, aeroports, retards, incidències… No tot va com volem, però l’estat intern de connexió amb el meu interior em dóna capacitat d’adaptació i paciència. Són virtuts que cal desenvolupar conscientment i que tot terapeuta ha de tenir perquè només som capaços de transmetre el que tenim: si jo estic nerviós i inquiet no puc relaxar a ningú. El període de vacances és un període que prepara una nova etapa de treball i projecció. És també un moment magnífic per rebre una formació que et doni eines per millorar la connexió amb l’interior i, potser, t’ajudi a guanyar-te la vida fent una cosa que realment t’agrada. Això és el que em va passar a mi fa uns anys: vaig rebre un curs de formació per a mi, sobre un tema que m’agrada i em motivava, i aquí em teniu guanyant-me la vida humilment gràcies a aquell primer curs de formació.

També cal diferenciar les vacances de “l’estat intern de vacances”. L’objectiu ha de ser connectar amb la sensació, amb aquest estat intern que, per cert, hauríem d’estendre al llarg de tot l’any. Sempre hauríem de viure en un estat intern de vacances. Unes vacances sense connexió interna poden ser un infern. Moltes parelles es trenquen durant les vacances perquè la proximitat posa en evidència situacions que en la vida quotidiana queden distants per la feina i l’estrès. A vegades les vacances són com mirar-se al mirall i no poder amagar res, cosa que fa que sempre siguin bones, passi el que passi, perquè l’única cosa que puc veure al mirall és a mi mateix, encara que no m’agradi el que veig. L’autenticitat preval sobre la mentida.

Bones vacances!

 

Altres articles de Angel Sanromà

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.