No sé què em passa, tinc ansietat, nerviosisme, inquietud... No dormo a les nits, no paro de pensar, la ment no s’atura, no tinc ni gana...Sembla la imatge de la bogeria. Potser alguns se’n riuran, però qui ho ha viscut sap de què parlo i sap com de malament es passa.
Hi ha una ansietat que és fruit d’una fugida, d’un gran vuit interior molt amagat al nostre subconscient, i que cal identificar i tractar. Normalment té a veure amb el nostre passat afectiu, és a dir, amb carències d’estimació. Un cop reconeixem aquest vuit haurem de buscar maneres d’omplir-lo.
Hi ha una altra ansietat que té que veure amb la inadaptació, amb no trobar “el meu lloc” i amb no sentir-se bé on s’està i amb qui s’està (treball, parella, ciutat, activitat...) Senzillament genera ganes de marxar i de fugir, encara que no se sàpiga on.
I encara hi ha una tercera ansietat que és com un foc intern que crema, a vegades fins i tot vol explotar, és el no poder més, l’estar-ne fins al cap damunt, fins els pebrots. Aquesta ansietat té a veure amb una cosa no explicada, amb una relació sexual insatisfactòria, amb una necessitat d’activitat.
Els tractaments són ben variats, n’hi ha per tots els gustos. Els fàrmacs son supressors de símptomes. La seva administració té com a base la creença que tot el que passa al cos són reaccions químiques. Els fàrmacs no et fan part del procés de curació, només es tracta d’empassar-se una pastilla, o el que sigui. Implicar-se en el procés de curació significa assumir una voluntat de canvi, esforçar-se i trobar el problema, no només la malaltia. Afrontar els sentiments i gestionar-los.
En cas d’una ansietat pel vuit intern generat per una carència afectiva, un haurà d’aprendre a donar-se l’afecte que no li van donar els altres, i que ja no li donaran perquè el passat és passat.
Quan l’ansietat és fruit d’una falta d’adaptació un haurà d’aprendre a entendre les dificultats i els obstacles com eines i oportunitats d’aprenentatge.
Si es tracta d’una ansietat conseqüència d’una insatisfacció, un haurà de fer exercici, sentir el seu cos i relaxar-se.
Una característica comú als diferents tipus d’ansietat és que ens allunyen del present. Quan estic nerviós ho estic per una projecció futura d’alguna cosa que encara no ha passat. Una manera de superar-ho és centrar-se en el present i el en cos físic: sentir la respiració que l’ansietat ha bloquejat. Respirar desbloqueja el diafragma i relaxa.
Els massatges, la reflexoteràpia o la kinesiologia són exemples de tractaments naturals efectius que ens retornen la tranquil·litat pròpia del bon viure. La qualitat de vida i la felicitat no depenen del que ens fa falta, sinó de com fem servir el que tenim.
