Després dels atemptats cal estimar la vida

Cada dia hauríem de viure com si fos un dia de vacances. Cada dia hauríem de llevar-nos contents, pensant que podem fer el que vulguem i agraïts de tot el que tenim.

Una de les ensenyances dels malaurats esdeveniments recents de Barcelona és que cal gaudir de la vida cada dia. No entenc que hi hagi persones tan joves amb tan poca por a la mort que estiguin disposades a fer el que van fer, i a la vegada tinguin tanta por a viure, a tirar endavant amb un treball humil, a agrair el que la vida ens dóna cada dia.

Si al cor hi ha agraïment, la ment no pensa a matar ni destruir. Quan estem satisfets amb nosaltres mateixos, l'energia puja ferma per la columna vertebral (il·luminant uns punts energètics que els que fem ioga anomenem xacres) i apareix la bellesa, el cultiu dels valors humans, el respecte a la vida animal, la generositat, l'altruisme, la tolerància, l'espiritualitat com una connexió amb l'entorn, i la cura del nostre entorn humà i ambiental. En resum, aquesta energia activa el mínim respecte a la vida que hem d'exigir als qui ens envolten.

Practicant ioga i meditació desenvolupem la capacitat d'estimar la vida i allunyem els nostres pensaments de la mort. És una bona tècnica per anar més enllà d'algunes creences dogmàtiques que exigeixen una fe cega que influeix sobre totes les coses de la vida i pràcticament anul·la la consciència.

Hem d'evitar que la rutina, la pressió o les preocupacions ens facin oblidar de la importància de la salut i la consciència. Hi ha diverses maneres de treballar en un mateix: alguns prefereixen tractaments amb xocolata o productes amb baba de caragol, altres rebre una sessió de quiromassatge o fer un curs de reflexoteràpia, kinesiologia o flors de Bach.

Cadascú té les seves maneres de cuidar-se i cal respectar-les totes. Jo recomano quatre principis: alimentació, exercici, higiene i, per mi el més efectiu, esforçar-se i donar el millor que tenim als altres cada dia.

Altres articles de Angel Sanromà

1 Comentaris

B

Bernat

IGD

8 de setembre 2017.22:20h

Respondre

Exactament és això. La por a viure o a morir fa buscar als homes grans causes que els permetin morir-se donant sentit a deliris de grandesa o de renom. Morir per una causa sembla una gran cosa,... Llegir més millor que afrontar les decepcions de la vida, el tedi de la rutina, les limitacions de l’envelliment i la por a la malaltia. El difícil és sovint viure el dia a dia amb la normalitat, sentiment de congruència amb el què fem i amb amor als altres i al món. Com has dit bé el que ens ensenya la barbàrie és que no som res i ho som tot, perquè malgrat tot hi ha el triomf terrible de la Vida que se’ns regala cada dia. I quan prenem consciència d’això, podem viure la vida ordinària de forma extraordinària donant gràcies per cada minut que podem compartir amb al gent que estimem.

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.