Dijous, 12/2/2015
579 lectures

La serenitat és un espai entre la tristesa i l’alegria. La majoria de gent és molt extremista, es mou com un pèndol d’un cantó a l’altre: de menjar molt a fer dejuni, de tenir fred a posar l’estufa al màxim, de conduir a tota velocitat a anar a pas de tortuga darrere d’un camió... Costa trobar el terme mig. Els alts i baixos emocionals fan que tots siguem una mica bipolars.

La serenitat és un estat natural d’equilibri que ens permet veure la situació emocional des de fora, sense una implicació visceral que ens allunyi de la imparcialitat. La serenitat és fruit de la seguretat i contribueix  que aquesta augmenti. És un estat emocional que brota de la connexió amb l’interior d’un mateix i, per tant, és fruit d’un treball personal que hem de fer sols, si només la trobem en companyia d’altres persones –o d’una persona en concret- estem hipotecats, es genera dependència. Però atenció, no és una recerca mental, això seria com voler adormir-se quan un no pot, no es tracta de voler, sinó de permetre.

Respirar, caminar, contemplar, el contacte amb el cos d’un mateix, l’experiència del silenci, el contacte amb el buit... Tot això, i mil coses més, ens apropa a la serenitat.

En canvi, l’estrès, el nerviosisme, l’ansietat... ens n' allunyen.

Quan tinguis la sensació de no trobar serenitat a la teva vida et proposo fer l’exercici següent: fixa’t en el teu estrès, la llarga llista de coses que has de fer i que no tindràs temps d’acabar, observa la velocitat del batec del teu cor, adona’t del teu nerviosisme, fixa’t en com de superficial i accelerada és la teva respiració, sent la contracció del teu plexe solar, segurament hi haurà tensió muscular als trapezis i al maxil·lar...

Ara només respira, tanca els ulls....

Al cap d’una estona ho veuràs tot diferent. El món ha seguit el seu ritme i tot segueix igual però tu, en canvi, has canviat.

Si no hi intervens, les coses segueixen el seu curs sense tu, i no passa res! La vida, les persones... Tothom continua a la seva velocitat.

Cal situar-se al forat de l’huracà: Totes les coses giren vertiginosament al teu voltant i tu estàs al mig, serè, en calma.

Altres articles de Angel Sanromà

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.