Dimarts, 13/2/2018
442 lectures

El sexe és una dues de les grans forces que mou a la humanitat. Molt poques persones es deslliuren de la seva influència i aconsegueixen, a base de molta disciplina, demostrar que són elles les que dominen el sexe, i no a l’inrevés.

M’agradaria parlar de sexe. Moltes persones venen a la consulta perquè no poden parlar de sexe. Sovint es tracta de parelles que es comuniquen bé en temes rutinaris però no saben com tocar els temes sexuals. La conversa i les teràpies naturals ofereixen diverses tècniques per millorar la comunicació, descobrir contradiccions internes i ser sincers amb nosaltres mateixos.

La sinceritat és un element molt important perquè l’ésser humà fa servir el sexe per plaer, som així. La gran majoria d’espècies animals l’utilitza per reproduir-se, tot i que hi estan estudiant casos de dofins i micos que també utilitzarien el sexe per altres aspectes, però això ara no toca.

Un dels temes que tracto amb les parelles que vénen a la consulta és la diferència entre la sexualitat mental i la sentida.

La sexualitat mental té a veure amb l’educació que hem rebut, ja sigui a través d’una escola, d’una religió o fins i tot d’una cultura. Sovint ens ve marcada per l’entorn on creixem i molta gent la concep com una “norma”.

La sexualitat sentida, en canvi, és un sentiment que ens surt del cos. És una reacció física i química que entra pels sentits. No té res a veure amb cap norma, és una demanda relacionada amb la nostra part animal, més instintiva que racional.

De vegades aquestes dues sexualitats entren en conflicte. Això passa quan el que un pensa o creu no coincideix necessàriament amb el que sent. Aquests conflictes poden crear molta angoixa interna i problemes personals i de parella que van més enllà del llit, però són perfectament tractables. Tots necessitem una escala de valors que ens digui què és bo i què és dolent, però hi ha maneres de fer que aquesta escala sigui compatible amb altres elements, interns i externs.

Comparem-ho amb el menjar. Tots necessitem menjar quan tenim gana, però qui estigui acostumat a la cuina catalana entrarà en conflicte abans de menjar insectes, mentre que algú acostumat a la cuina tailandesa, per exemple, no tindrà cap problema en menjar-ne.

Tornant a la comunicació entre parelles, vull acabar recordant que, en contra de la percepció de molta gent, NO tot es soluciona parlant. De fet, hi ha molts problemes de parella que s’originen parlant. La comunicació no verbal – gestos, mirades, carícies, etc. – és molt important. Tenim diversos recursos per comunicar-nos, cal aprendre quins són (conèixer-nos a nosaltres mateixos) i utilitzar-los com cal.

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.