Divendres, 28/8/2015
753 lectures

El meu fill adolescent no m'escolta, què puc fer?

Esperar i deixar la mà estesa per quan la vulgui agafar. A més insistència, més rebuig. Mentrestant ocupa't d’escoltar-te a tu mateixa i estar bé, ja que quan un està perdut necessita punts de referència en els que té al seu voltant. El que més valorarà més endavant és la confiança que has tingut en ell.

La relació amb el meu marit és inexistent. M’ignora. Encara puc salvar la relació?

Si t’ignora és perquè no troba en tu el que ell necessita. Una relació és cosa de dos. Qui sap si es pot salvar la relació? Aquesta no és la pregunta, perquè no té resposta. Millor preguntar: Què puc fer jo per millorar la relació? És bo observar quin tipus de relació és la que hi ha. Una vegada un home va anar al cinema a veure una pel·lícula porno i casualment va veure que la seva dona era al seient del costat. Tots dos van fingir no veure’s i es van ignorar, però la seva relació aparentment inexistent va millorar. Normalment valorem les relacions de parella pel que rebem, no pel que donem i ho fem d'acord a les expectatives que hem creat. El que ens costa més acceptar és la forma com ens veiem quan les nostres expectatives no són complertes.

Quanta llibertat he donar al meu fill?

Si es pogués mesurar, diria que la mateixa quantitat que d'amor. La llibertat d'un nen ha de ser dins d'uns límits clars. Normalment els pares tendim a tenir por a la llibertat. Fem servir poc la pregunta: I perquè no? El que alguns anomenen desordre no és més que l'ordre natural com les coses cauen.

Altres articles de Angel Sanromà

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.