Dissabte, 24/11/2012
944 lectures

Algú va dir que els familiars més propers i els amics ens fan de mirall per poder-nos veure a través d’ells, és a dir, ens ensenyen coses de nosaltres que ni tan sols imaginàvem.

Si el que veig al mirall és la part de mi que m’agrada, aquell mirall és bo. Si el que veig és la part de mi que no m’agrada tant, o que no accepto, aquell mirall és un cabró. Hi ha miralls que deformen però aquest no és el cas. També hi ha vegades que miro al mirall i només veig un gra, en comptes de veure la persona que hi ha darrera el gra, però aquest tampoc és el cas del que us vull parlar avui.

Quan jo no tolero el comportament de la meva parella, per que és? Què és el que veig en ell o en ella?

Posem un exemple: Desprès d’una fastigosa tarda de treball que em fa arribar molt tard a casa, arribo cansat i nerviós esperant el sopar fet i la taula parada. En canvi em trobo amb una família tranquil·la on l’un mira la tele menjant unes patates fregides i l’altre està a l’ordinador o mirant el Facebook. Jo dic “Hola” i els altres contesten “Hola”. Si el meu cansament, la meva gana i els meus nervis són suficients, el més probable és que m’enfadi i comenci a cridar: “Ja podrieu haver preparat al sopar! Jo porto tot el dia treballant i vosaltres mirant la TV o jugant a l’ordinador...! Sempre ho haig de fer tot jo...!”.

La veritat és que l’única cosa que ells han fet ha estat dir “Hola”. Per què m’he enfadat? Perquè m’he alterat? Ells no m’han fet res!

Tornem al mirall: El que jo he vist és la imatge d’unes persones tranquil·les on cadascú està fent la seva feina i no reclama res. Per què m’he enfadat en veure això?

Senzillament perquè això és el que jo no he aconseguit fer amb mi mateix, plegar del treball una miqueta abans, arribar tranquil·lament a casa, descansar un ratet i fer el sopar.

Darrere les grans bronques i els grans problemes que m’allunyen de la parella hi ha unes poques frases maleïdes que em treuen de polleguera, que cal saber buscar i treballar en la intimitat terapèutica per millorar la qualitat de la relació. Això no és important? T’has adonat de la quantitat de coses inútils que fas en comptes de resoldre temes essencials?

Sento molt més sovint frases com “és que no suporto...” , “és que quan diu X no l’aguanto...”, “no puc més...” que no pas frases com “no l’estimo”, o “no m’estima”.

Jo crec que la major part de les parelles que conviuen juntes s’estimen, cadascuna a la seva manera i amb diferents graus de compromís, però una força les uneix durant anys. Les desavinences mentals poden ser molt importants, ens distancien, ens fan mal, ens fan sentir sols, poc recolzats, poc satisfets, poc feliços.

El sexe ho arregla tot? Quan va bé és una gran força de unió, quan va malament és una gran força de separació, ja que un busca a fora el que no troba a dintre, però del sexe en parlarem un altre dia.

Avui, aquesta nit quan arribis a casa amb gana i cansat/da pensa que tens la opció d’enfadar-te pel que no t’agrada de l’altre o de pensar “que m’estàs ensenyant?”.

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.