Dilluns, 12/11/2012
1136 lectures

L’Anna i els falcons

Segur que mai no heu assistit a un acte com aquest de presentació d’un llibre. A la presidència de la sala d’actes de la Biblioteca Central seuen l’autora i les persones que hi han d’intervenir. Just abans de començar, una munió de nens i nenes, perdent la seva timidesa inicial, s’hi han anat acostant empesos per una curiositat irrefrenable. I és que resulta que en un extrem de la taula hi ha una mena de cistell i, al seu damunt, dos magnífics falcons que porten el capell posat però que, atenció, estan ben vius. Al llarg de la presentació faran una bondat immillorable i romandran tota l’estona amb la mateixa immobilitat que els confereix tanta elegància.

Doncs sí: l’escriptora igualadina Anna Vila acaba de publicar un nou llibre on aquests ocells juguen un paper primordial. Es titula «El Roger i el seu falcó» i conté unes magnífiques il·lustracions de Jordi Vila Delclòs. Editat per Barcanova, s’adreça a lectors que tinguin més de deu anys. En l’acte de presentació a la nostra ciutat van prendre la paraula, a part de l’autora, Feliu Formosa, Maria Enrich i Xavier Ayora, que és ensinistrador i expert en l’art de la falconeria. L’acte de presentació va tenir lloc divendres passat, dia 9.

Entre moltes altres, hi ha tres coses de l’Anna Vila que em sembla que convé ressaltar d’una manera especial. La primera és que escriu molt bé, amb un llenguatge que sap combinar perfectament la naturalitat d’expressió amb la qualitat literària, cosa que no és gens fàcil. A vegades pot semblar-ho, però no ho és.

La segona és l’immens respecte que sempre ha tingut, i continua tenint, envers el seu públic, en aquest cas infantil i juvenil. A diferència d’altres creadors, que sembla que considerin els joves lectors com uns éssers limitats o fins i tot manipulables, ella sempre se’ls adreça considerant-los unes persones amb un criteri esmolat i amb unes capacitats quasi infinites de comprensió i observació.

I la tercera és la seriositat amb què es pren el seu ofici, com poleix el seu treball, com es documenta sobre la matèria de què tracten els seus llibres, fins a l’extrem de llegir tota mena d’obres especialitzades, d’emprendre tota mena de viatges, de buscar el suport i la saviesa de tota mena de persones expertes que l’hi puguin ajudar. D’aquesta manera, els seus llibres, tant si parlen de coloms, com de trens, com de falcons, com de moros i cristians, enriqueixen moltíssim els coneixements dels seus lectors, que hi aprenen una pila de coses. Ben mirat, és una manifestació més, també, del respecte de què parlàvem abans.

Aquest cop, doncs, i seguint el fil traçat a «L’Albert i els coloms missatgers», l’Anna recupera la mateixa colla d’amics per fer-los viure aventures i vivències al voltant del món d’uns ocells de caça molt particulars, d’uns animals de vol majestuós que els homes han ensinistrat des dels temps més antics de la història. En resulta un món fascinador, un llibre entretingut i ben escrit i una lliçó de com aprendre a abordar les relacions, no sempre fàcils, entre els éssers humans i la fauna que els envolta...

Altres articles de Antoni Dalmau i Ribalta

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.