Els ajuntaments... i els animals

No hi ha dia que no ens pregunti algú per telèfon, e-mail o a través del facebook que porten les nostres voluntàries, que ha de fer amb el gos o el gat que s’ha trobat pel carrer.

A la pregunta responem amb una altra pregunta: - a quin municipi heu trobat l’animal?

Depèn de la resposta ja tremolem...

Els ajuntaments tenen l’obligació de fer-se càrrec dels animals trobats al seu municipi. N’hi ha que a part de complir amb la seva obligació es preocupen realment pel que els hi pugui passar. Volen estar segurs que els animals estaran bé i que tindran la segona oportunitat que es mereixen. Altres però, indiferentment del color polític, agafen qualsevol empresa privada per a que els hi faci “la neteja”. Tant és quin sigui el seu destí, els hi preocupa gens i menys.

És qüestió de diners?? Noooo!. És qüestió de consciència. Una consciència que amb el pas dels anys continua estancada, no hi ha manera que els hi entri al cap que els ciutadans estimen els animals i es preocupen per uns sers vius que pateixen com nosaltres i que probablement saben estimar més que moltes persones. El més terrible és que les seves vides estan a les nostres mans. De les persones en depèn el seu destí i sobretot dels regidors que tenen la possibilitat d’oferir-los una nova vida o....

Cada vegada són més les persones que es queixen d’alguns ajuntaments de la comarca. Evidentment nosaltres donem veu a aquestes persones a través del nostre Facebook. Sembla que això no agrada i ja hem rebut alguna trucada d’advertència per a que deixem de donar veu a totes aquestes persones.

Ens queixem de les pràctiques d’amenaça del govern espanyol per fer callar el poble català, doncs tampoc cal anar tan lluny per trobar-ne d’altres que també les fan servir.

I nosaltres ens preguntem, en comptes d’amenaçar, no sería millor que fessin bé la seva feina?

L’Apan no es pot fer càrrec de tots els animals de l’Anoia, no tenim ni els mitjans econòmics ni la capacitat. Hi ha altres comarques on l’administració ha creat el seu propi refugi. Un refugi portat per animalistes evidentment, perquè si l’ha de portar una empresa privada ja podem plegar.

Tota persona que tingui dos dits de cervell sap que si una “gossera” (a no confondre amb una protectora) es porta com un negoci privat per extreure’n beneficis, una de dues, o hi ha beneficis, llavors és evident que els animals de cap manera poden estar bé o els animals reben les atencions necessàries pel seu benestar, amb el qual no hi haurà cap lucre, ans el contrari.

Animem als ciutadans a continuar queixant-se, faltaría més... Hem de continuar lluitant per ajudar els animals, ells no tenen veu i també hem de fer arribar aquest malestar als ajuntaments en qüestió. Tard o d’hora hauran de recapacitar i deixar de passar l’escombra pel carrer.

No és un problema de diners, és simplement adonar-se que els anys passen, les mentalitats canvien i no es pot nedar a contracorrent per tossuderia. Tot això cau pel seu propi pes.