TORNAR

L'Hospital d'Igualada i les contínues crítiques

societat
Dijous, 15 desembre 2016. 18:00. Doctors Josep Maria Bausili, Pere Brescó, Carme Jou, AgustínDomínguez i Xavier Pelfort

Aquesta no és una carta de queixa, ni de reivindicació ni dedefensa contra res. Qui ho vulgui interpretar d'aquesta manera s'equivocarà.L´únic objectiu que pretenem és generar un mínim exercici de reflexió per part de tothom,vagi per endavant; professionals, pacients, periodistes i opinió pública en general,.
És un fet indubtable que el món de la sanitat està vivint en aquests últims anys uns moments de clares dificultats. La crisi econòmica tan greu que hem sofert i que encara patim ha fet que els professionals de la sanitat ens hàgim hagut de “reinventar” per optimitzar al màxim els recursos disponibles. El sector sanitari no és pas l'únic, cert, però en tenir entre mans la salut de la persones, aquesta “reinvenció”es fa especialment dificultosa.
En aquest context, pensem que cal qualificar com a indubtable i lloable l'esforç que s' està portant a terme per part del nostres professionals sanitaris, que s'han vist obligats a suportar l'habitual pressió assistencial sense baixar ni un sol esglaó la qualitat de l'atenció que reben els nostres pacients.I el que és bo per a ells ho és també per a nosaltres que millorem els resultats i també el nostre prestigi com a Hospital.

Cal recordar que estem parlant d'unes xifres d'activitat assistencial considerables… Parlem d'una activitat anual(el 2015)de més de 150.000 visites a les nostres consultes, més de 11.000 ingressos, més de 6600 intervencions quirúrgiques de les quals 2600 de cirurgia major, més de 900 parts, i s'han atès més de 60.000 urgències…

I malgrat aquestes xifres, no només s'ha seguit treballant intensament en la parcel.la assistencial. El nostre és un Hospital docent, en el qual es formen diferents especialitats mèdiques i quirúrgiques, infermeres i altres professionals de la salut i que està pendent de ser acreditat com a Hospital Universitari. Molts altres centres que superen en nombre de llits i en població en la seva àrea d'influència no poden presumir de poder portar a terme aquest tasca i en definitiva aquesta responsabilitat. No cal dir que no ha estat l'atzar el que ens ha permès arribar fins aquí. Sense cap mena de dubte, ha estat l'esforç constant i conjunt de tots aquests professionals que creuen i viuen la seva professió dia a dia el que ens ha permès créixer fins i tot en una situació tan adversa com l'actual.

Molts dels nostres companys formen part des de fa anys de Societats Científiques tant nacionals com internacionals. Alguns són membres de les  seves Juntes Directives, fet que ha permès que la visibilitat externa dels nostres Serveis sigui encara més rellevant i que el seu prestigi sigui encara més alt. Aquestes “particularitats” sovint poc valorades, poc difoses, poc mediàtiques, que no són “portada” enlloc i que sovint generen poc interès a les xarxes socials fan millorar notablement i dia a dia el nostre “terreny de joc”. Fent un símil esportiu, ningú dubta avui en dia que els millors esportistes busquen els millors equips i escenaris per jugar i triomfar. La imatge que donem del nostre “escenari” no depèn només dels professionals de la sanitat. Des del nostre punt de vista tots podem treballar per millorar-lo; professionals, gestors, ciutadania, periodistes, responsables polítics, etc… Tots tenim prou motius per fer-ho; les xifres i els resultats ens avalen amb escreix, encara que no sigui noticia de primera plana. No fer-ho seria renunciar a voler un “millor escenari amb els millors esportistes” per a  tots i per tant ens estaríem tirant pedres a la nostra pròpia teulada, una irresponsabilitat greu. Mal favor ens faríem a nosaltres mateixos…
Si parlem d'aspectes organitzatius i assistencials en algunes àreeses superen, sense cap mena de dubte, la de molts hospitals més grans. Se'n podrien donar molts exemples, la Unitat de Cirurgia Ambulatòria, la Unitat de peu diabètic, el tractament de ràpida recuperació en cirurgia protètica de genoll i maluc i de la cirurgia del colon i recte, la Unitat d'Atenció a la dona, l'alt nivell de la cirurgia laparoscòpica abdominal i ginecològica i de la cirurgia artroscòpica…Tot plegat, avenços terapèutics que no tots els hospitals poden ensenyar.

Tot això queda publicat en l' informe anual “Central de Resultats” del Departament de la Salut que reflecteix tots els resultats dels hospitals de Catalunya i on la comparació entre centres és constant.

Evidentment, cal reconèixer que encara existeixen problemes del dia a dia que cal analitzar, millorar o resoldre, sense cap mena de dubte. Això és tan cert a “casa nostra” com a la resta d'hospitals de Catalunya, sense excepció. Els professionals que signem aquesta carta parlem amb coneixement de causa. Sabem de primera ma els problemes i mancances de funcionament de pràcticament la totalitat dels Hospitals de Catalunya en les nostres especialitats respectives.Per tant, conceptes com autocrítica, avaluació de resultats, anàlisi de complicacions o modificació de protocols són conceptes inherents i sempre presents a la nostra professió per minimitzar els errors i millorar l' assistència. La nostra feina no tindria sentit sense això. No ens permetria millorar. Sempre s'ha fet i se seguirà fent, acasa nostra i arreu on es treballi de forma adequada.

Així doncs, val la pena que fem tots plegats l'exercici responsable i conscient de contribuir a millorar el nostre “escenari de joc”. Segurament ens farem un favor a nosaltres mateixos.

 

FIRMEN: 

Dr. Josep M. Bausili – Cap de Servei d’Anestesiologia i Medicina Crítica

Dr. Pere Brescó – Cap de Servei de Ginecologia i Obstetrícia

Dr. Josep Camps – Cap de Servei de Cirurgia General i Especialitats Quirúrgiques

Dra. Carme Jou – Cap de Servei de Pediatria

Dr. Agustín Mínguez – Cap de Servei de Medicina Interna

Dr. Xavier Pelfort – Cap de Servei de Cirurgia Ortopèdica i Unitat de Rehabilitació


4 Comentaris

C

Coulant

Igualada

22 de desembre 2016.13:16h

Respondre

Per davant de tot s’ha de dir que sou un col·lectiu que realitzeu una gran tasca.
Parleu de problemes, mancances i de coneixement de causa, i que em de fer un exercici responsable. Crec que... Llegir més això ho hem de fer tots i quan apareix un error, s’ha de tractar aquest com a tal i assumir la responsabilitat, sense corporativisme ni dilució. Crec que per demanar responsabilitat als altres s’ha de predicar amb l’exemple, tant a les bones que en teniu moltes com a les dolentes, molt poques però potser les més mediàtiques. Si ataqueu aquestes per poques que soguin amb diligència i claredat, potser no hauríeu d’escriure aquesta carta.
Clar que tot això que dic és aplicable a molts més sector.

m

mariona

16 de desembre 2016.13:23h

Respondre

Heu fet tard!!
Menys consultes particulars, i mes estar per la feina!!!!!

R

Rosa Maria BT

Igualada

17 de desembre 2016.03:57h

Una cosa no treu l’altre. O es que quan un, ha acabat la jornada laboral no pot fer el que li vingui de gust?

t

toni

igualada

22 de desembre 2016.12:08h

un mal diagnostic, i no una vegada ni dos i aixo no te res a veure amb les retallades

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.