TORNAR
PUBLICITAT

Les oficines liquidadores i la nova Agència Tributària

societat
Dijous, 13 octubre 2016. 19:02. Òscar Jorba, advocat

Estem assistint, darrerament, a la polèmica sobre la més que possible desaparició de l’Oficina Liquidadora de tributs de la Generalitat de Catalunya a Igualada –així com a d’altres poblacions-. Segons sembla els plans són que es passi de 53 oficines liquidadores a només 15. Per contra se’ns diu que es crearan 142 punts d’atenció, que s’ubicaran al que vulgarment anomenem “contribucions”, és a dir, a les oficines que les Diputacions Provincials tenen per a la gestió de tributs municipals. Val a dir, d’entrada, que em sembla que el nom no fa la cosa i que el realment important seria que algú ens expliqués amb claredat quines funcions tindran aquests punts d’atenció i, al mateix temps, que ens aclareixin quin serà el futur de les treballadores –en el cas d’Igualada- de l’actual oficina liquidadora que es troben en una incertesa laboral immerescuda.

Però em sembla que, abans que res, cal conèixer l’actual funcionament del sistema de liquidació i recaptació dels impostos catalans (bàsicament el gruix està format pels impostos sobre  Successions i Donacions i de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats). La gestió i recaptació d’aquests tributs està delegada, per conveni amb el Deganat del Col-legi de Registradors de Catalunya, als Registradors de la Propietat. Aquest sistema, que ve de lluny i que no és exclussiu de Catalunya doncs s’aplica també a d’altres Comunitats Autònomes, tenia sentit, segurament, en els inicis, ja que amb inversió zero es va aconseguir una important xarxa d’oficines distribuïdes per tot el territori i que es van poder implementar de manera immediata. Però, és clar, ha plogut molt des de llavors i cap dels diferents Governs de la Generalitat ha fet, durant aquests  anys que porta en funcionament el sistema, cap esforç per intentar anar creant una xarxa pròpia que anés suplint les oficines administrades pels Registradors de la Propietat, oficines que han comportat un cost econòmic elevadíssim (fins fa poc no se’ns ha dit que el cost ronda els 27 milions d’euros anuals. I si aquesta dada correspòn a l’any 2015 “no siento las piernas” en pensar quina quantia ens va costar en època de vaques grasses) i, si se’m permet dir-ho, en alguns casos, dirigides per una persona que de Dret Registral en sap molt però que, de Dret Fiscal, va justeta. No valen ara cants de cigne quan tots els partits que han governat, sense excepció, han avalat el sistema actual que va començar amb govern de CIU, va continuar  amb govern tripartit i segueix amb l’actual govern. I que no es facin il-lussions els que no han governat, que també hi donaven suport.

Hem de tenir en compte que el sistema actual (conveni amb els Registradors) preveu unes retribucions desmesurades. Així, per exemple, per a cada liquidació que els contribuents presentem i paguem, el Registrador perceb entre un 1 i un 1’9 %. No sembla, d’entrada, exagerada aquesta contrapartida tenint en compte que ha de pagar local, personal, material... El problema, al meu entendre, arriba quan veiem que, en cas de que l’oficina liquidadora revisi els valors declarats, faci una nova liquidació o imposi una multa, la contraprestació que reb el Registrador, s’enfila fins un 20’66 % de la quantitat de més que s’ha aconseguit recaptar. Com es pot ben imaginar, en l’època de les “vaques grasses” les remuneracions de molts registradors es van enfilar ben amunt (en paraules d’un dels màxims directius de l’Agència Tributària espanyola a Catalunya: “He vist declaracions de la renda d’alguns registradors amb ingressos superiors a alguns jugadors del Barça”. I no és que em sembli malament a mi que un Registrador de la Propietat guanyi més que un futbolista, però em sembla que la frase és prou entendora). El que resulta poc comprensible també és que la nostra administració s’hagi preocupat tant poc de garantir l’acompliment dels pactes del conveni amb els registradors. No és el cas d’Igualada però només cal anar a algunes oficines liquidadores i comprovar com, per exemple, ni tan sols hi ha una cadira per seure –l’atenció és a peu dret-,  ni es compleix el número de llocs d’atenció personal que preveu el conveni  ni, en altres casos, es compleix tampoc el nivell de titolació del personal  pactat al conveni. I em sembla que parlo d’alguna oficina propera on el Govern preveu mantenir-la. Potser caldria valorar una mica també el funcionament de l’oficina i l’acompliment del conveni vàlidament signat a més dels altres criteris que ens apunta genèricament el Govern.

També ens cal saber que aquest sistema retributiu té limitacions –teòriques-. Així, per exemple, el conveni preveu que els Registradors no podran percebre més de 1.900 Euros per liquidació. Però no ploreu per ells, que entre tots ja van trobar el sistema de saltar-se el límit. Així, quan, per exemple, hi ha una transmissió de 4 immobles, estem obligats a fer dues liquidacions ja que s’han inventat que a cada liquidació només es poden declarar dos immobles. Cap de les persones amb qui he parlat que treballen en el tema hi sap veure cap explicació raonable a aquesta absurditat. Sinó és que la mesura va destinada a “burlar” aquest límit, que algú m’ho expliqui.

I el que acaba de “matar” tot aquest sistema són els lamentables programes informàtics per a l’acompliment de les obligacions fiscals. D’això en podríem escriure un llibre els qui els utilitzem en la nostra activitat professional. Només com anècdota comentar que aquests programes poden generar problemes a l’hora d’imprimir. El mateix programa ens proporciona ajuda per a solucionar aquest problema i, com a solució estel-lar, ens diu que el que hem de fer és instal-lar el programa a un altre ordinador –“cágate lorito”-. I ja no comento la segona opció que ens diu que desinstal-lem els programes de la Agencia Tributaria Española.  Mal que em pesi no estaria de més que en tot el tema informàtic –programari, seu electrònica...- prenguéssim exemple de la Agencia Tirbutaria estatal.

Dit tot això penso que, en primer lloc, cal més transparència per part dels responsables del Govern. Una explicació més clara de com serà el sistema organitzatiu i el desplegament territorial d’aquesta nova Agència Tributària. En segon lloc també em sembla que cal un esforç més gran per intentar no confondre la població (La Vanguardia publicava  dissabte que “Els seus ciutadans –Igualada i comarca- per pagar els impostos de transmissions patrimonials, successions i donacions hauran d’anar a Manresa o a Vilafranca del Penedès”, cosa ben absurda ja que els tributs no es paguen a cap oficina liquidadora sinó al banc). Ja sé que el Govern no té cap culpa del que publica La Vanguardia o La Razón però potser amb una bona política de comunicació no es difondrien aquestes informacions. I en tercer lloc que el govern garantís, de forma clara, els llocs de treball de les treballadores –en el cas d’Igualada- de l’Oficina Liquidadora doncs només se’ns diu que s’augmentaran els llocs de treball i que hi haurà un concurs públic. I si no es garanteixen els llocs de treball que ens ho diguin també clarament. Novament transparència.

Tornant, doncs, a l’inici, reitero la idea de que el nom no fa la cosa. Si l’estructura de la nova Agència preveu l’establiment d’un determinat número d’oficines em sembla correcte. Hem de tenir en compte que amb l’actual nivell recaptatori que tenim, segurament no podem tenir una Agència inflada només per a acontentar alcaldes i municipis i fer castells –sense segones intencions- a l’aire . En un futur esperem que sigui diferent i que s’hagi d’incrementar el potencial d’aquesta Agència. I si també l’estructura de l’Agència preveu l’establiment de punts d’atenció –diferents de les oficines liquidadores-, no té perque semblar-me malament sempre i quan aquests punts d’atenció mantinguin el nivell de personal actual i  garanteixin l’atenció, assessorament i gestió al contribuent. Altra cosa serà que la feina interna de gestió la facin les oficines liquidadores, cosa que, sincerament, no crec que ens afecti als contribuents.

Però per tal que puguem estar convençuts  que aquest repartiment d’infraestructures es fa de manera correcta ens cal, sobretot, transparència. Aquesta transparència no ha existit en el conveni amb els Registradors. Es tracta d’un conveni “Guadiana” que apareix i desapareix. Així, en un moment estava publicat a les webs oficials però, en l’actualitat, si hom consulta la pàgina web de l’Agència Tributària de Catalunya on consten els convenis subscrits amb altres institucions, el que ens interessa no hi apareix. Ja sé que es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat però els catalans en general –i els anoiencs en particular- no tenim massa arrelat el costum de llegir-nos el DOGC mentre esmorzem, preferim criticar el govern llegir un diari d’esports. L’any 2016 la transparència no consisteix a publicar les coses al Butlletí –això ja ho feia en Franco i no tenia res de transparent-. La transparència consisteix a oferir una informació fiable, accessible i clara al ciutadà. I aquesta mateixa transparència tampoc s’aplica ara quan se’ns diu que la distribució d’oficines es fa en base a criteris territorials i a criteris d’activitat econòmica o recaptació. Per tal de poder validar aquest extrem necessitem que se’ns informi, de manera clara i detallada, sobre la recaptació de cada oficina liquidadora i, naturalment, sobre les retribucions que anualment s’han abonat a cadascun dels Registradors responsables d’aquestes oficines. Altra cosa suposa un obscurantisme que, si volem un país normal, no podem permetre.

El prou cabal Secretari d’Hisenda del Govern, Lluís Salvadó –que al meu entendre sempre ha mostrat opinions prou raonables- es queixava no fa molts anys de la manca d’informació sobre els pagaments que es feien als Registradors. Potser seria una bona ocasió per tal de posar-hi llum. En definitiva són els nostres impostos. Aprofito per dir al Secretari d’Hisenda que el conveni amb els Registradors no priva de dir-nos als qui els paguem què cobra –i ha cobrat- cadascún d’ells

I finalment no em puc estar de referir-me al poc galdós paper que estan fent les dues diputades igualadines al Parlament de Catalunya. Tot i pertànyer al mateix grup –Junts pel Sí- segueixen tirant-se els “trastos” pel cap. El cas de la diputada Maria Senserrich és clamorós. Només cal veure el seu twitter. Em sembla a mi que la seva feina és ben bé una altra. Eps!!! Que l’una cobra 5.261’99 Euros al mes i l’altra 5.597’98 Euros al mes, com tu i com jo (renda mínima d’inserció). Endevineu qui és qui tot i que en els dos casos és indecent.

 

 


0 Comentaris

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.